964 16 00 34 - Carrer Segura Barreda, 28, 12300 Morella, Castello|ajuntament@morella.net

Bicentenari de Cabrera

Home/Bicentenari de Cabrera
Bicentenari de Cabrera 2017-07-18T13:40:28+00:00

Introducció

Ramon Cabrera i Grinyó (1806-1877), Comte de Morella, conegut com el

Ramon Cabrera i Grinyó (1806-1877), Comte de Morella, conegut com el “Tigre del Maestrazgo”

El 27 de desembre de 1806 va nàixer Ramon Cabrera i Grinyó a Tortosa.

Aquell xiquet va passar pel Seminari, es va allistar a les tropes carlistes de la Zona Centro, va arribar a dirigir-les, i va resistir durant dos anys (1838-1840) a les nostres muntanyes, inclús després de l’Abraçada de Bergara que va segellar la pau a la zona nord el 1839.

Pels seus mèrits militars fins i tot va rebre el títol de Comte de Morella.

L’Ajuntament de Morella se suma a les nombroses iniciatives que han emprés les administracions públiques i les entitats d’estudis de les comarques del sud de Catalunya i els nostres veïns aragonesos i valencians, per a commemorar aquest segon centenari.

Per tal d’organitzar-ho s’ha creat una comissió, coordinada per Conxa Rodríguez Vives, que prepara una sèrie d’actes per a l’últim terç de l’any

 

Morella i cabrera

Infant Carles Maria Isidre de Borbó. Carles V per als carlins.
Retracte de Vicente López

Les comunicacions en la societat de 1833 tenien poc a veure amb les del segle XXI tant pel que fa als mitjans de transport per desplaçar-se de Tortosa a Morella com a la difusió de informacions. La noticia de la mort del rei Ferrand VII el dia 29 de setembre de 1833 va escampar-se de pressa; les campanes ho van anunciar al poble de Madrid i un centenar de postillons (correus a cavall) ho van difondre per tota Espanya tardant uns pocs dies a arribar a Morella. En aquell moment la ciutat tenia entre 5.000 i 6.000 habitants repartits pel poble (531 cases) i pels masos del terme on es contaven 120.000 caps de corders u ovelles. A Morella hi havia dos cercles o tertúlies socials on es parlava de política. L’una, es deia la dels pantalons, a casa Ramon Cardona, a la que acudien entre d’altres l’advocat Bernardino Piquer, Cristobal Feliu o Joaquim López, era la reunió de gent fina; l’altra, la de l’espardenya, de tendència reialista, es feia a casa Josep Mestre, tintorer i home popular, a la que acudien els germans Pere Sarseral i Manuel Llisterri, Josep Jovaní Revoltetes o els germans Julian Monso, Andreu i Agustí Trafec Ripollés, de gent més basta. L’historiador Segura Barrera explica en tot luxe de detalls les conspiracions d’uns i altres -de Sant Miquel al pla dels Estudis, de Sant Francesc al Sol de Vila- davant el plet dinàstic dels Borbons i l’esclat de la guerra civil.

El dia 13 d’octubre Manuel González, administrador de correus de Talavera de la Reina i cap del reialistes, va ser el primer en declarar-se a favor de Carles V, germà del rei mort. Al País Basc, Navarra, Castella i Catalunya els carlistes, partidaris de Carles V, i el seu programa de govern absolutista, van alçar-se contra el govern liberal de la petita Isabel II, filla de Ferran VII, evocant la Llei Sàlica.

Manuel Carnicer, primer jefe de les tropes carlines d’Aragó i València (1833-1835)

Els carlistes d’Aragó i València també van moure, però les comunicacions entre ells no eren fluides ni immediates. El militar Manuel Carnicer, d’Alcanyís, va cridar a favor de Carles V el 28 d’octubre encara no feia un mes de la mort del rei- a la Codonyera i rondava pel Baix Aragó esperant l’adhesió de Morella on els reialistes havien sigut notables en les sublevacions anteriors. Un decret havia obligat als voluntaris reialistes de Morella a dipositar les armes al graner de l’ajuntament on l’any 1845 es va construir l’actual teatre-. Els reialistes de Morella estaven, per tant, estimulats per la revolta política, però desarmats. El dia 6 de novembre la partida de carlistes dirigida per Carnicer va arribar a la venta de la Pedrera on va enviar un missatge al tintorer Mestre per trobar-se a Santa Llúcia i saber si l’alçament de Morella contra els liberals estava a punt. Josep va dir que encara no, però l’entrevista entre Carnicer i el tintorer a Santa Llúcia va crear rebombori. Revoltetes tornant al poble de treballar als horts va cridar a favor de Carles V. El mateix dia 6 de novembre de 1833, al vespre, va arribar a Morella, procedent de València, el baró d’Herbés, Rafael Ramdeviu Pueyo, acudint a la tertúlia dels pantalons, i portant les noticies que la sublevació contra la reina vídua Maria Cristina i els liberals augmentava pels pobles que havia passat.

El dia 11 de novembre els morellans celebraven la festa de Sant Martí eixint del poble a berenar i fer gresca. De tornada a la nit uns 25 homes amb un tabal van cridar a favor de Carles V davant les cases de coneguts liberals. L’alcalde Vicent Garrigues, al marge de les simpaties polítiques personals, actuava contra el subversiu crit que havia fet Revoltetes i els dels que van aprofitar la festa de Sant Martí per fer reivindicacions polítiques.

Gravat de Cabrera en els seus temps
de seminarista en Tortosa

El dia 12 per la nit va convocar-se una reunió al calvari que Segura Barreda ubica “a la falda Este del castillo”. L’insurrecció era imparable; vàries reunions a la casa del governador militar -la del comte de Creixell, o el pub Dadà al carrer de la Verge de Vallivana- van precipitar la sublevació. La nit del dia 12 de novembre per Morella hi havia molt moviment del que es deia gent de manta (així anaven tapant-se del fred i a l’anonimat). Un pregó de matinada va autoritzar als realistes a recollir les armes del graner de l’ajuntament i els voluntaris van col·locar-se a les portes del poble. Monsó i una dotzena estaven a la porta de Sant Mateu. En arribar la tropa militar de perseguir a Carnicer van ser preguntats amb el “¿quien vive?” i la resposta va ser “Isabel II”. Un tret de pistola o de trabuc va ser el senyal que Morella es declarava carlista. La tropa va enfilar camí de València. El governador militar Carlos Victoria, a cavall i en uniforme, i el baró d’Herbés van proclamar Carles V rei legítim a la plaça del mercat a la costereta de Romàn-, on avui s’ajunten els carrers de la marquesa, Colomer i Blasc d’Alagó, el dia 13 de novembre de 1833.

Rafael Ram de Viu, Baró d’Herbés

Molts morellans es llançaven a la guerra; altres s’atemoritzaven. El dia 14 es formava la Junta militar amb membres de pantalons i d’espardenya. L’adhesió de Morella a Carles V va atraure molts voluntaris; el dia 20 de novembre hi havia 3.000 homes armats, procedents de tota la contornada, en defensa del carlisme.

Tornant a les comunicacions del començament, a Tortosa la rebel·lió de Morella del 13 de novembre va saber-se el dia 14 o 15. El governador d’aquella ciutat havia ordenat el desterrament de veïns que, per diferents raons, podien encendre la tea de la guerra. Entre aquests estava Ramon Cabrera, de 26 anys d’edat. Buenaventura de Córdoba -biògraf per excel·lència de Cabrera fins 1844- escriu que Cabrera i dos companys van recollir dos mules al mas de Barberans a la matinada del dia 15 i entraven a Morella a les sis de la vesprada del mateix dia 15 de novembre de 1833. Altres fonts diuen que va arribar el dia 16. Els tres arribats de Tortosa van quedar-se a una casa del carrer de les Calçades, propietat de Josep Giner, que, segons escriu Segura Barreda “designada ahora [segle XIX] con el n.º 14”. ¿Quin número deu correspondre al segle XXI? Allà els van oferir un sac de palla per dormir damunt. Cabrera havia conegut al seminari de Tortosa a un morellà, Miquel Villuendas, la casa del qual estava prop de la de Josep Giner.

Bernardino Piquer Bayarri.
Advocat carlista i diputat. Daguerrotip.
Casa Piquer. Morella

Va presentar-se a casa de Villuendas on la mare i les germanes del seminarista, Antonia i Joana, van guardar-li la roba i els diners que li havia donat Maria Grinyó al seu fill Ramon. Allí estava Cabrera entre 3.000 voluntaris decidit a fer caure el govern liberal. Molts voluntaris, però poca disciplina i pocs mitjans per fer la guerra. Cosme Corvasi va demanar entre els voluntaris un que sabiere llegir per difondre les ordes de la Junta. Ahí va destacar-se per primera vegada Ramon Cabrera Grinyó (1806-1877); era l’únic o dels pocs que sabia llegir i escriure. Van formar-se batallons i expandir-se per Aragó, València i Catalunya. El dia 10 de desembre les tropes cristines entraven a Morella, i la mà dura de l’autoritat militar igualava un crit a favor de Carles V a un afusellament. Aquella rebel·lió no va durar un mes. La repressió va ser forta, però l’oposició perdurava. El dia 10 d’abril de 1834 una colla de joves morellans, en una columna carlina, morien violentament a Mayals. El carlí Bernardino Piquer al 1833 o al 1840- va marxar a França i va tornar instal·lant-se a Canet i casant-se a Tirig el setembre de 1843.

Mentre Cabrera destacava com a militar audaç per diferents parts de l’Estat, inclòs un viatge a Navarra a parlar amb Carles V, a Morella continuava el control sobre la població. La vespra de Sant Julià de 1836 una redada de capellans i sospitosos d’haver ajudat a l’alçament del novembre del 33 van omplir les presons de gom a gom. A Tortosa van executar a la mare de Cabrera,

Cabrera, exhaltat com a comte de Morella en un gravat dels primers anys de la Guerra

Maria Grinyó, com a revenja pel lideratge que prenia el seu fill mentre que el Tigre va ordenar l’execució de quatre presoneres familiars de liberals i va manar també l’execució a Cantavella de l’alcalde i secretari de Cinctorres. Una presumpta conspiració per entregar Morella als carlins va provocar l’afusellament de 21 persones al novembre de 1836. El governador Fernando Alcocer va ser substituït per Bruno Portillo de Velasco pels excessos que suposaven per un govern llegitimament constituït els afusellaments a la paret del cementiri vell, a la vora d’on és avui la piscina municipal. Els principals contribuents de la zona van ser obligats a testimoniar les morts. Angoixats, d’entrada al poble pel pla d’Estudis, un capella de la parròquia de Sant Joan, Miquel Uguet, feia un sermó o discurs polític en un balcó de casa Piquer justificant o explicant els afusellaments. Segons escriu Segura Barreda al cap de dos anys quan Morella tornava a ser carlina- el mateix capella en el mateix lloc feia un altre sermó polític en sentit contrari.

Les comunicacions en el segle XIX no eren com les actuals, però la informació ja es manipulava. Va produir-se un episodi a Morella l’any 1836 que és l’exemple més clar de manipulació política. Aquesta vegada donarem, novament, per verídic el testimoni de Segura Barreda sobre el de Ortí Miralles o Calbo y Rochina perquè Segura Barreda va tenir accés directe als fets i els seus protagonistes mentre que Ortí i Calbo, i els autors que els han perpetuat, estan basats en les comunicacions oficials que, en aquest cas, van ser els primers mentiders per justificar les seves pròpies accions.

Gravat contemporani als fets representant l’obertura feta per Oràa en Sant Miquel el 15 d’agost de 1838

Segura Barreda no estava implicat en el cas; els que redactaven els partes sí. El governador Alcocer tenia blindada la ciutat, però les partides de morellans carlins que voltaven pel terme coneixien millor el territori que les tropes de la reina, geogràficament alienes. Josep Miralles organitzava aquestes partides de deu o dotze homes de Morella o el terme que voltaven cercant ajuts i menjar. Les partides, aprofitant la foscor de la nit, s’arrimaven a fer l’enze on la muralla és més estreta en el placet de Sant Miquel, allà cridaven contra coneguts liberals del poble. Les provocacions reptaven l’autoritat del governador. Les nits del 25, 28, 29 i 30 de juliol els carlins van gosar disparar un grapat de trets abans de fugir.

Cabrera, malalt

Alcocer va augmentar la repressió dins del poble, a més d’obligar als morellans a declarar-se a favor de la reina, va ordenar un escorcoll per totes les cases que hi havia ajuntades a la muralla. En aquell moment la filera de cases anava de la porta o placet de sant Miquel fins acabar el que avui és el carrer En Timoneda. En l’escorcoll els guàrdies van trobar unes anelles metàl·liques a casa el carlí Francisco Guarch Gargull, al carrer En Timoneda. Les anelles metàl·líques eren d’un tabal en desús atès que ell havia sigut tabaler dels reialistes. No eren eines per cavar parets. Els partes del governador al capità general van informar que havien descobert armes i excavacions en les parets per foradar la murada i fer entrar als carlins per les cases. Els partes oficials van inventar-se una conxorxa entre Cabrera i Gargull per a que el tabaler cavare un accés per donar entrada als carlistes a Morella.

Restes actuals del pas de Ramón Cabrera per Morella. Castell de Morella.

Una ordre del governador va fer desallotjar a 47 persones (no 47 cases), de families pobres, de les cases que van ser enderrocades amb la prohibició de que no podrien construir-se de nou. Per això, l’actual placet de Sant Miquel té una fila de places d’aparcament entre el lloc on era la bàscula als 1950-70 i el carrer En Timoneda. Si Segura Barreda no hagués deixat aquest testimoni, la història oficial diu que Cabrera i Gargull van conxavar-se per a que els carlins entraren per la garita que hagués fet Gargull amb les anelles del tabal. Gargull va ser tancat a una presó del castell aquell mes de juliol de 1836. Quan al mes de novembre van afusellar els 21 presumptes conspiradors, Gargull, presoner i acusat de conspirador, va pagar amb la vida; el dia 1 de desembre de 1836 Gargull era passat per les armes. Si el complot hagués sigut veritat, afegeix Segura Barreda, el governador Alcocer hagués tingut la prova més sòlida pels afusellaments que va instigar com avís per als vius, més que com a càstig dels morts. No va haver-hi pla ni conspiració política, però les anelles metàl·liques d’un vell tabal van justificar l’execució. Un passadís va ser construït, amb mà d’obra forçada, entre la muralla i les cases del carrer En Timoneda que van quedar en peu.

L’any 1837 va transcórrer dintre la ciutat amb la mateixa mà dura que el 1836, però els carlins continuaven mirant Morella com plaça a conquerir. Cabrera anava de triomf en triomf i de desfeta en desfeta organitzant l’exèrcit carlí per tot arreu. La nit del 26 de gener de 1838 els carlins estacionats als molí d’Adell i dels Capellans van entrar al castell de Morella ajudats de desertors o espies- i van prendre la ciutat. En línia recta des dels molins van enfilar en escales de fusta per un accés que avui esta tapat de pins, la part pròxima a la guarderia municipal. El dia 31 de gener, procedent de Benicarló, entrava Cabrera a Morella en una descripció triomfal que han deixat els seus biògrafs per la posteritat.

Cabrera, abans d’entrar en l’exili francés,juliol de 1840

“Anunció un tiro de cañón que se aproximaba […] Todos salieron a esperarle a la puerta del Estudio […] Éste entró a las tres de la tarde en medio de sinceras aclamaciones, música, campanas y salvas de artillería”. Tres o quatre dies després marxava a expandir la guerra i combatre a l’exèrcit de la reina. Al juliol-agost tornava a estar a Morella a preparar la defensa de l’atac del liberal Marcelino Oráa. L’exèrcit liberal, molt superior al carlí, va trencar la murada pel placet de Sant Miquel encara es pot veure avui la diferència de la pedra-. Malgrat dies d’atacs Oráa va haver de retirar-se i Cabrera va convertir-se en un heroi a qui Carles V va nomenar comte de Morella el 31 d’agost de 1838, tinent general i cap de l’exèrcit carlí d’Aragó, València i Múrcia.

En els anys 1838-40 el comte de Morella entre i ix de la ciutat moltes vegades. Els carlins organitzen un Estat dintre un Estat amb serveis a Mirambell i Cantavella hospitals, jutjats i fins i tot una nova diòcesi- fan de la zona una espècie d’Estat carlí mentre les tropes de la reina col·loquen a Cabrera i Morella en el seu objectiu. Aquest és el període en la història del segle XIX que els noms de Morella i Cabrera queden associats per la posteritat. El dia 9 de gener de 1840 Cabrera entra a Morella, procedent d’Herbés i la Fresneda, malalt de febre “tifoidea”. El dia 30 esta animós per anar a la catedral a missa i el dia 31 surt cap a Sant Mateu, cau malalt a Ulldecona i de l’arrabal de Roquetes veu per darrera vegada la seva Tortosa natal quan tenia 34 anys d’edat.

Flavio, un dels biògrafs i admiradors de Cabrera, escriu: “Morella tenía un hospital magnífico, situado en dos espaciosas casas de la calle del Estudio, donde había cincuenta camas cómodamente colocadas, en anchas y ventiladas habitaciones, que estaban destinadas a los heridos y enfermos de la guarnición”. La casa on vivia Cabrera a Morella és un misteri. Per lògica, el cau del tigre seria al castell on en aquell moment hi havia vàries vivendes, casernes, el palau del governador o les rebotides presons. El biògraf carlí Roman Oyarzum el que comença a estudiar a Cabrera amb objectivitat- va visitar Morella l’any 1950 i descriu vàries estances del castell on podien ser la llar del general perquè en elles trobe incrustada la corona del comte i l’any 1838 alguna encara es pot vore avui-. L’enginyer alemany, el baró Von Radhen, en canvi, identifica en el seu mapa de la ciutat la casa de Cabrera com una que va del que avui és el carrer de la marquesa fins al carrer Colomer o del Pes, la que tindria l’oficina de Bancaixa, la segona des de la cantonada de la costereta de Roman, segons el planell. En aquesta casa havia hagut un hospital que podria ser el destinat a càrrecs militars i gent de pantalons i allà hagués pogut estar Cabrera en algunes de les seves estades convalescents a Morella mentre que la vivenda oficial l’hagués pogut tindre al castell. Els carlins van crear 29 hospitals en la zona que dominaven, segons contabilitza Córdoba.

A darreries de gener de 1840 Cabrera continuava expandint la guerra. “A su salida de Morella dio algunas disposiciones en alivio de los vecinos, entre otras acuartelar la guarnición y repartir trigo a los labradores y artesanos para que pudieran mantenerse hasta San Juan”, escriu Córdoba. El maig de 1840 el general Baldomero Espartero pren Morella, saqueja la ciutat i la mortaldat és esgarrifosa. Aquesta vegada, la superioritat de l’exèrcit liberal contra els voluntaris absolutistes és desproporcionada. Alguns incidents són veritablement tràgics. En acabar les setmanes d’atac, Morella s’encara a la seva reconstrucció i Espartero és nomenat duc de Morella i tinent general en clara resposta al comtat i als galons militars del seu rival. Cabrera enfila camí de l’exili per Catalunya Berga era carlina- i el seu títol de comte de Morella el llegitimitza Alfons XII al març de 1875 vinculant per la posteritat el nom de Cabrera al de la ciutat on, de fet, no va viure molt de temps, però suficient per fer història.

Per Conxa Rodríguez Vives

Cabrera a la literatura  

Cabrera ofereix protecció a l’Expedició Reial per a passar el riu Ebre per Xerta, juny de 1837

La vida de Ramon Cabrera ha inspirat a tot tipus d’escriptors a Espanya i l’estranger en el decurs del segle XIX quan éll va viure i, especialment, al segle XX i en el que va del XXI. Algunes de les obres literàries protagonitzades, o participades molt o poc, pel personatge són les següents:

ANDRÉS SORRIBES, Joan. “La Creu de Cabrera”. Premi Enric Valor de Novel·la. Edicions Bromera. Alzira, 2002. Un relat fictici de com es movia Cabrera pel seu territori en el decurs de la Primera Guerra Carlina.

Gravat de les tropes de Cabrera assetjant Madrid, setembre de 1837

Gravat de les tropes de Cabrera assetjant Madrid, setembre de 1837

AYGUALS DE IZCO, Wenceslao. “El Tigre del Maestrazgo”. Història – Novel·la. Impremta de D. Wenceslao Ayguals de Izco. Madrid 1849. Com diu el subtítol és una història – novel·la, que intenta ser una biografia rigorosa, però recull únicament la llegenda negra teixida sobre Cabrera. Joaquín Ayguals, germà de l’autor, va morir a Alcanar lluitant contra les forcés de Cabrera. Una columna de joves de Vinaròs s’havia desplaçat fins Alcanar a reforçar els liberals.

BAROJA, Pío. “Los confidentes audaces”. Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1931.

BORROW, Georges Henry. “The Bible in Spain”. Walter Scott Limited. Londres, 1900.

Cromolitografia de l'asalt carlista a Beseit, per Cabrera, Carnicer i Quilez, en 1834

Cromolitografia de l’asalt carlista a Beseit, per Cabrera, Carnicer i Quilez, en 1834

CARRANZA, Andreu. “L’hivern del Tigre”. Editorial Planeta. Barcelona, 2004. Un jove arriba a Wentworth a visitar a Cabrera portant-li un mocador vermell. El pedaç li recorda la llunyana guerra civil.

CASTRO, Anton. “El testamento de amor de Patricio Julve”. Editorial Destino. Barcelona.

CLEMENTE, Josep Carles. “Incidente en Wentworth”. Magalia Ediciones. Madrid, 2002. Divertit entreteniment en el que un grup independentista català profana la tomba de Cabrera per agafar restes del general. La policia de Scotland Yard entra en acció.

DECOFRENTS, Víctor. (Pseudònim de Víctor Gómez Labrado). “Cabrera”. Editorial Tres i Quatre. València, 1995. Eliseu Climent editor. Col·lecció El Grill, no 40. Sobre la base d’una anècdota inventada, però versemblant recrea la llegenda de Cabrera.

DOMINGO, Carlos. “El Tigre Rojo”. Editorial Montesinos. Barcelona, 1991.

Cabrera, com a tinent general carliste

Cabrera, com a tinent general carliste

GONZALEZ DE LA CRUZ, Rafael. “El vengador y la sombra de Cabrera”. Refutació del “Tigre del Maestrazgo”, o sigue de grumet a general. Història – Novel·la de D. Wenceslao Ayguals de Izco. Impremta de Hernández. Madrid, 1849.

MAKEPEACE THACKERAY, William. “The Tremendous Adventures of Major Gahagan”. Aquest rival de Charles Dickens va escriure la història d’un soldat que va de guerra en guerra; una d’elles és la Primera Guerra Carlista a Morella, trobant a Ramon Cabrera. Llibre accessible a la xarxa. Reimprès per Lightning Source UK Ltd.

MARTÍNEZ LAÍNEZ, Fernando. “El rey del Maestrazgo”. Ediciones Martínez Roca. Madrid, 2005. Un periodista arribe a Wentworth a entrevistar al Comte de Morella, qui rememora la seua etapa en la guerra civil.

MUR, Ramón. “Sadurija”. Alcañíz, 1990.

PÉREZ GALDÓS, Benito. “Carlos VI en la Rápita”. Episodios Nacionales. Establecimiento tipográfico de la viuda e hijos de Tello. Madrid, 1905. “La venta de Mirambel”, “La campaña del Maestrazgo” en Episodios Nacionales. Editorial Hernando, Madrid.

PERUCHO, Joan. “Histories Naturals”. Edicions Destino. Barcelona, 1960.

TOMAS, Mariano. “La mariposa y la llama”. Editorial Juventud. Barcelona, 1939.

VALLE INCLÁN, Ramón. “Sonata de Invierno. Memorias del marqués de Bradomín”. Renacimiento. Madrid, 1924.