964 16 00 34 - Carrer Segura Barreda, 28, 12300 Morella, Castello|ajuntament@morella.net

Els masos de l’Antic Terme

Home/Els masos de l’Antic Terme
Els masos de l’Antic Terme 2017-07-13T14:56:54+00:00

Projecte fet per Cèsar Sebastià i Tosca i donat a l’Ajuntament de Morella

El terme de Morella és el més gran de la província de Castelló. La ciutat està situada quasi al centre geogràfic d’un espai que s’estira cap al nord i sud, apuntant-se de manera extraordinària al sud. Al nord llinda amb els termes de Sorita i Torre de Arcas (aquest ja de la província de Terol); al nord-est, el termes d’Herbés i Castell de Cabres; a l’est, els termes de Vallibona i Xert; al sud-est, el termes de Catí; al sud, el terme de Catí i d’Ares; al sud-oest, el terme d’Ares i de Castellfort; a l’oest, els termes de Cinctorres i Forcall; al nord-oest, els termes d’Ortells i de Palanques.
El Castell és un dels seus símbols més importants i referent en qualsevol menció de la població. Les parets envolten la immensa roca que presideix un conjunt arquitectònic majestuós: les muralles, l’església arxiprestal, el convent de sant Francesc, els “porxes” i moltes altres construccions i carrers que

Vista de Morella

integren un dels llocs més bonics de la nostra geografia.
Seguint el que diu Segura Barreda, “el castell és fort per la seua pròpia naturalesa, ja que no és altra cosa que un elevat penyal de dos cossos, que s’alça sobre una muntanya cònica. La primera plaça és una roca quasi circular d’entre 10 i 18 metres d’alçada; la segona un grum d’uns 12 metres d’alçada que corona la fortalesa. En el segle XV estava envoltat de torreons i d’altres torres quadrades als seus punts sortints. La Torre Celoquia caigué a l’octubre de 1813 degut a les descàrregues d’una bateria en la guerra carlina. Té al voltant d’uns 60 m de llargada i 45 d’amplada, i va tenir locals per a dues companyies de soldats i un pabelló d’oficials. El castell també té presons força fosques que guarden records d’altres temps passats”.

La Murada comença des del castell i baixant per la part situada a l’est per a tornar a enllaçar per la part oest. Així queda la població completament envoltada. Aquesta murada està flanquejada per les següents torres: Torre del Panto, Torre i Porta de la Nevera, Torre del Trinquet, Torres i Porta de Sant Miquel, Torre Rodona, Torre de la Font, Torre de la Vella, Torre i Porta d’Alós. Torre Beneyto, Torre i Porta de Sant Mateu, Torre del Sol, Torre i Porta del Forcall, Torre de la Pólvora, Torre del Rei, Torre i Porta de l’Estudi, Torre de Sant Francesc.

L’església arxiprestal, construïda sobre una antiga mesquita, fou consagrada Santa Maria la Major, Sant Julià i Sant Blas bisbe. D’estil gòtic és un dels temples més importants de tot el País Valencià. Consta d’una nau central sustentada per tres grans pilars i a cada costat altra nau. L’altar principal mira cap a l’est i està recobert posteriorment essent, possiblement, el punt algid del barroc valencià. Té dues entrades situades a la façana sud: La porta dels apòstols, que és la principal i la porta de les verges al costa de la qual es troba la capella que fou construïda molt més tard.

Al costat de les construccions religioses on cal anomenar a més el convent de Sant Francesc, l’església de Sant Joan, l’església de Sant Miquel transformada en Centre de Salut per acord entre el bisbat i l’administració civil, l’església de Sant Nicolau que una vegada rescatada s’ha convertit en Museu Sexenal, es troben les construccions civils. Cal destacar la Casa dels Estudis i del Consell, la Casa Ciurana, la Casa de la Cofraria dels Llauradors i altres que sense ser tant senyorials constitueixen un patrimoni destacadíssim. També és necessari referir-se a l’aqüeducte, al barri de Santa Llúcia i altra part més allunyat, anant cap a Alcanyís, prop del Mas de la Pedrera.

Però en Morella no sols està la ciutat. Al llarg i ample del terme n’hi ha una gran quantitat de masos. Foren al voltant de 365, és a dir, tants com dies té l’any. Encara que actualment han sofert un progressiu deteriorament i abandonament. El clima dur de l’hivern, la falta de grans extensions per al conreu, la baixa rendibilidad de l’agricultura de muntanya, les allaus migratòries, etc. són factors que sens dubte han influït i segueixen fent-ho.

Estructura del terme
L’estructura que té actualment el terme de Morella és d’unes demarcacions anomenades Denes, l’origen de les quals no està ben determinat puix que l’arxiu municipal es va cremar l’any 1840 i va desaparèixer la documentació acreditativa d’aquesta nova estructuració. Aquest nom sorgeix per ser-ne 10 ja que Herbeset i La Pobla d’Alcolea, essent parròquies autònomes, tenien furs especials que els donaven entitat pròpia. A hores d’ara en són 12 per ampliar-se als dos llocs esmentats, encara que les parròquies i festes continuen sent independents.
La “dena”, seguint el que es diu al llibre “Guia del antiguo Termino de Morella”, és una demarcació de terreny, que comprén un nombre determinat de masies, el nombre de les quals és variable així com la seua extensió, i que a efectes demogràfics constitueix un nucli de població definit i concret. Cada dena té un delegat de l’alcalde de Morella (Alcaldillo), nomenat directament per l’alcalde i té com a principal missió comunicar a tots els veïns de la dena els avisos i edictes de l’alcaldia. Cada dena té la seua capitalitat, on antiguament s’emmagatzemava el gra com a impost de l’estat i el delme per a l’església. També servia i encara serveix actualment, com a lloc d’encontre dels veïns per a determinades situacions (benedicció del terme, festes, etc.).
Cal dir que a partir de la publicació en el BOE nº 196 de 16 d’agost de 1976 del Real Decret nº 1956 de 16 de julio de 1976 es van incorporar al municipi de Morella les poblacions de Xiva i Ortells.

Agraïment
A l’Ajuntament i tot el funcionariat, per les facilitats que sempre he tingut. Al CISE per la seua tasca de posada en marxa i tot el seu treball. A tots els masovers del terme que d’una manera o d’altra m’han facilitat el treball. Als escriptors del llibre “Guía del antiguo término de Morella”. I a totes aquelles persones, que essent impossible anomenar ací, han tingut alguna cosa a veure en aquest treball. I finalment a la meua família, pel suport i paciència al llarg del temps que he necessitat.

El meu agraïment sincer i per sempre.