964 16 00 34 - Carrer Segura Barreda, 28, 12300 Morella, Castello|ajuntament@morella.net

Festes i tradicions

Home/Festes i tradicions
Festes i tradicions 2017-07-14T10:33:55+00:00

El calendari de les festes i tradicions morellanes està marcat sobretot per les celebracions religioses. Ha anat evolucionant amb el pas del temps, però seguix agrupat en dos cicles: un de festes que es fan tots els anys, i un altre extraordinari de periodicitat sexennal.

Festes Anuals

Els Reis Mags

Cavalcada de Reis

Cavalcada de Reis

La festa seguix un esquema clàssic: la vesprada del dia 4 passa un patge reial per replegar les últimes cartes que contenen la il·lusió dels xiquets, i la vespra, el dia 5, es fa la cavalcada de Ses Majestats els Reis, que entren per Santa Llúcia i el Portal de Sant Miquel, on comença la desfilada, amb els patges i els vehicles que porten els regals i el carbó per als xiquets roïns. Durant el recorregut alguns dels xiquets que viuen a l’itinerari reial reben de mans dels patges els regals. A la Casa del Consell, la Corporació municipal rep els Reis i des del balcó pronuncien uns parlaments. A continuació, la Vila acompanya els Reis a l’església, on, després d’una breu recepció, es repartixen els regals als xiquets.

El dia 6 per la nit els majorals de Sant Antoni solen organitzar el bureo de Reis (ball).

Carnestoltes

Carnestoltes

Carnestoltes

El Carnestoltes era un festa arrelada on la gent es disfressava criticant l’actualitat i les autoritats. Abans es feia del diumenge al dimarts abans d’entrar a la Quaresma però es va deixar de celebrar després de la Guerra Civil i s’ha recuperat amb la democràcia. Actualment es fa el primer dissabte de Quaresma, és a dir el cap de setmana següent al que toca al calendari, encara que el divendres els pubs també solen organitzar alguna festa.

El Carnestoltes de Morella conserva el to crític i té com a característica l’absoluta llibertat organitzativa: la gent es disfressa com vol, en grups d’amics, per parelles o de manera individual. Ixen dues rues: la infantil a primera hora de la tarde i l’adulta abans de sopar. Durant tota la nit, hi ha ball popular a la Plaça.

Setmana Santa

Processó

Processó

La commemoració dels darrers dies de la vida terrenal de Jesucrist comença el Diumenge de Rams. La benedicció dels rams es fa al Convent de Sant Francesc i es baixa en processó cap a l’església. Ja fa uns anys que un grup de bombos i tabals ha encetat el costum de la Rompuda de l’Hora. El divendres pel matí es fa el Via Crucis (les Creus).

Entre els actes religiosos destaquen les solemnes i austeres processons, on el color negre dels vestits de la Confraria dels Dolors expressa el rigor i la severitat de la Setmana Santa morellana. En la de Dijous Sant les curolles (“natzarens”) porten un misteri, símbol d’algun dels passatges de la Passió de Jesús. La de Divendres Sant o del Sant Enterrament, també es fa a primera hora de la nit. Ja a Pasqua, les colles de joves continuen amb el costum d’anar a pelar la rosca fora de casa.

Fira de ramat

Fira de Ramat

Fira de Ramat

La Fira va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. Es tracta d’una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar fama a la vila medieval: el comerç i la ramaderia. la tradició comercial de la ciutat es conjuga amb l’exposició de bestiar selecte, instal·lacions, ferramentes i maquinària agrícola.

Sant Julià

Processó del dia de Sant Julià

Processó del dia de Sant Julià

El 7 de gener, és festa local a Morella. És el dia de Sant Julià, patró de la ciutat. La data recorda la dedicació de l’església pocs dies després de la conquesta cristiana. Pel matí es fan les celebracions religioses (missa i processó). També es fa un acte cívic per part de l’Ajuntament on s’aprofita per lliurar les distincions de la ciutat a persones i col·lectius assenyalats.

Festes de barri i sectorials

Festa de Sant Juan

Els veïns d’alguns barris de la ciutat (Sant Joan, Sant Miquel, la Puritat, Plaça de Colom…) organitzen la festa del seu barri. La de Sant Joan, que ja porta quasi trenta anys es trasllada al cap de setmana, però dels antics ritus de la Nit de Sant Joan encara ha quedat un cert costum de baixar les macetes dels balcons i deixar-les enramades a les costes. Altres col·lectius també organitzen el seus dies de festa, com els xofers per Sant Cristòfol o els músics per Santa Cecília.

Festes d’agost

Des dels anys 60 del passat segle s’han anat concentrant al mes d’agost una sèrie d’activitats festives, com la setmana de la joventut, l’agost cultural, el festival de música i els dies dedicats a la gent gran, a la gent menuda i a la Mare de Déu.

Festes d’Agost

A l’agost també es fan els bous de Sant Roc des de l’any 1966. Era la festa dels veïns del carrer de Sant Roc, fins que al 1960 se’n van fer càrrec els quintos. Usualment es fan la setmana posterior a la Mare de Déu d’Agost, però aquesta data pot variar en funció de les festes extraordinàries (AnunciSexenni).

El dissabte i el diumenge ix la Dansa dels Pelegrins, xiquets i xiquetes que reciten relacions que poden lloar el sant, estar relacionades amb els elements de la festa o fer broma o crítica social. Diumenge es munten els cadafals als pilars de la Plaça per a poder resguardar-se dels bous. Des de finals dels anys vuitanta es fan quatre dies de bous.

Corpus Christi

Processó del Corpus

Processó del Corpus

La processó del Corpus és de les més antigues, ja que està datada al 1358 i seguia les pautes de la de la València, tres anys anterior. La processó conserva els diferents quadres bíblics i des de 1990, any que es va llevar la festa laboral del Corpus, s’ha traslladat al diumenge següent. Dissabte es fa la Degolla, on una sèrie de personatges i molts nens vestits de blanc i roig recorden en una comitiva la matança dels Sants Innocents.

Sant Antoni

Les Santantonades són una de les festes més característiques i representatives de la comarca dels Ports. A Morella se celebra el cap de setmana posterior a la festa de Sant Antoni Abat (17 de gener).

Foguera de Sant Antoni

El divendres per la nit es representa la Vida del Sant a la porta dels Apòstols de la Basílica de Santa Maria. Després d’aquesta representació de les temptacions que va patir el sant, s’encén la barraca. El fred glacial d’una nit d’hivern es transforma de colp en la llum i el calor del foc. La festa pot tenir més o menys elements generalment en funció de si hi ha majoral o si s’ha d’encarregar el Capítol de la Confraria de la festa. A la Casa de la Confraria, és costum que el majoral oferisca panoli a la gent, acompanyat d’aiguardent o moscatell. Més tard, eixa nit poden eixir els joves a cantar albades. Es tracta de composicions en honor al sant i de comentari de la vida morellana.

Ja fa uns anys que s’han recuperat alguns costums que s’havien perdut. El dissabte per la vesprada es pot representar a la Plaça la llaurà i el mondongo. Es tracta de representacions d’eixes activitats de la vida tradicional, com el llaurar el camp o preparar les botifarres en el marc d’una matança tradicional. Una altra representació és el contrabando. Es tracta d’una paròdia d’uns encontres entre les forces de l’ordre i els contrabandistes, amb diversos actes, on es pot escapar algun comentari fora del guió sobre el poble. També podem trobar-nos l’estudiantina, el tio de la figueta o els quintos amb graneres.

Rogatives i primes

La primavera és temps de rogatives. Moltes s’han perdut, però moltes altres es conserven. El primer dissabte de maig els morellans baixem a peu a honorar la Mare de Déu de Vallivana al seu Santuari, que està a més de vint quilòmetres de la ciutat, i diumenge tornem. L’any de Festes, com

Entrega del rollo

que ja es va a l’agost a pujar la Marededéu i a l’octubre a baixar-la, no es va de rogativa a l’ermita el mes de maig, des de 1824 en què es va acordar fer-ho així. Des que existix la carretera va per la N-232, però l’itinerari de la rogativa procura apartar-se cada cop més del trànsit i tornar als camins tradicionals.

De Sant Marc (25 d’abril) a Sant Cristòfol (10 de juliol) en diversos punts de l’ampli territori municipal es beneeix el terme. Algunes persones, ja siga per torn entre els masos del vot pròxims a una determinada ermita o peiró amb la imatge d’un sant, o bé per promesa, solen donar un rotllo o prima als assistents, fet que ha acabat donant nom a aquest costum: la prima de Sant Marc, la prima dels coixos…

Nadals i Any Nou

Nadales

Nadales

El Nadal és una festa on la família es reunix a taula amb un menú tradicional a base de pilotes. La vespra de Nadal, hauran eixit a cantar pels carrers. El dia 26, Nadalet, també és festa local. Per celebrar el Cap d’Any, cada cop més gent puja a la nostra terra, sobretot a les cases de turisme rural.

L’anunci

L’any anterior al que toca complir amb el vot dels nostres avantpassats el poble es prepara. La primera manifestació sexennal és l’aparició dels Ninots en diversos carrers de la Ciutat els tres primers diumenges d’agost. Els ninots tenen un vers que explica l’escena, incloent la corresponent dosi d’humor sobre les coses que han passat en els darrers sis anys.

Al carrer de la Font, la vespra de la Marededéu d’Agost es posen els volantins, que son uns ninots articulats en un cabiró de cantó a cantó de carrer que es fan ballar manualment. Els volantins són un element molt característic del cicle sexennal.

El quart diumenge d’agost és l’Anunci. En principi, cada carrer feia un poc de festa després d’anunciar-se les Festes de l’any següent a la missa major de la Mare de Déu d’Agost. Eixes celebracions van anar evolucionant cap a la desfilada de carrosses actual. Les carrosses han seguit la mateixa evolució que la decoració dels carrers: primer amb brosta i després amb paper arrissat; primer amb cavalleries i des de 1921 ja n’hi ha amb tracció a motor.

Un dels elements més singulars és la immensa quantitat de confetti que es tira a la desfilada, sobre unes 80 tones, que deixen un gruix d’un o dos pams al carrer. Aquesta ingent quantitat de paper esclata en una batalla incruenta de colors on els dos perills principals són empassar-se una bona ració de metralla de paper i entropessar amb els obstacles que queden ocults sota la nevada de paper. Es tracta d’una tradició antiga perquè ja el 1897 està documentat que es van tirar confetti i serpentines.

En l’actualitat, primer es fa la missa, i cap a migdia el pregó solemne del ban de la Vila on es manifesta la intenció de complir el Vot. El pregoner fa la volta general per tota la ciutat. Per la vesprada hi ha la desfilada de carrosses amb la temible batalla de confetti.

El sexenni

Per agraïment de lliurar a la ciutat d’una terrible pesta a l’any 1672, el 14 de febrer de 1673 les autoritats civils de la vila, a petició popular, formulen el vot d’agraïment a la Mare de Déu de Vallivana per a fer un solemne novenari de sis en sis anys. Des d’aleshores, el vot només s’ha deixat de complir a la Guerra de Successió i a la del Francès i, si no passa res, se seguirà complint el 2012, el 2018, el 2024…

Així, cada dia del novenari la festa la patrocina un Gremi representant dels diversos sectors socioeconòmics de la ciutat, que han anat variant en funció de l’evolució de la ciutat. Els gremis actuals són: Clergat, Ajuntament i Cambrera de la Verge; Gent Gran; Llauradors; Colònia Morellano-catalana; Colònia de Morellans Absents; Professions, Indústria i Transports; el Comerç; Arts i Oficis, així com la Joventut.

El Sexenni se celebra actualment la segona quinzena d’agost. El dijous per la vesprada es fa l’Entrada de les Colònies, un acte en què els morellans que viuen fora de la ciutat a causa de l’emigració es retroben simbòlicament amb els que viuen a la ciutat.

El divendres, un cop ja són tots els morellans a Morella, comença la Rogativa de pujar la Marededéu. Divendres ix de Morella, fa nit al Santuari i puja el dissabte amb la Imatge.

Per a rebre la Mare de Déu es va començar guarnint l’església amb flors, més tard alguns punts concrets i al final s’ha acabat adornant tot el recorregut de la imatge dins de les murades, amb el treball del paper en els carrers.

Un dels moments més emotius és quan la Marededéu entra a la ciutat pel portal de l’Estudi. Un cop la imatge és a la seua peanya, mou la processó d’entrada a la ciutat fins a l’església. Diumenge es fa la processó general on participa, d’alguna manera o altra, tot el poble, bé amb les danses, els quadres bíblics, el bestiari

popular seguint un ordre molt marcat. El dilluns de nit es fa el rosari, amb gran devoció, des de 1922, i fa la Volta de Confraria, pels carrers alts de la població.

La resta de dies del novenari es repetix un mateix esquema: primer la missa, que es procura solemnitzar amb un cor i un predicador destacat, després el retaule, on cada gremi desfila per la ciutat acompanyat de les danses i altres elements del folklore sexennal. Per la vesprada, els gremis organitzen algun concert o activitat per als xiquets i per la nit, ball.

L’any de Festes la Mare de Déu baixa a l’ermita a l’octubre, en una altra rogativa, després d’haver visitat els malalts del poble.