| Dena d'Herbeset |
|
|
|
|
| MASOS: Mas d'Adell,
Mas d'Allepús,
Mas de Bonfill,
Mas de Darsa,
Mas de Ferràs,
Mas de Giner,
Aldea d'Herbeset,
Mas de Lluger,
Mas de Molino,
Mas de Nielles
i Mas de Sànchez. |
SUPERFÍCIE: Al voltant de 1.172 hes.
Situada al NE del terme de Morella. Els seus
límits són: al nord, el terme municipal d'Herbés;
al sud, la Dena de la Font d'en Torres; a l'est, el terme de Castell de
Cabres; a l'oest, la Dena de la Pobleta i la Dena de Castellons. |
CAPITAL: L'aldea d'Herbeset
És la més antiga de les tres aldees
que hi ha al terme de Morella, l'origen de la qual és desconegut.
Assentada a la falda d'un massís i orientada al sur cosa que permet
que tinga sol tot el dia.El calvari, l'església i el propi poble
constitueixen un conjunt força interessant. Actualment moltes cases
s'han rehabilitat per part dels propietaris. Algunes són ara cases
rurals ben preparades per gaudir de pau i tranquilitat. La major part de
l'any no viu cap persones si no tenim en compte els cap de setmana. Altra
cosa és a l'estiu quan acudeixen molts veïns a estiuejar. |
| AGRICULTURA: Pràcticament nul·la (no arriba a les 50 hes.) degut a la poca
profunditat del sol, la climatologia i el despoblament dels masos. |
RAMADERIA: És una dena dotada de bones zones de pastura. A més a més,
altres que s'han afegit les darreres dècades. Consten al voltant
de 350 hes. Cal resenyar que periòdicament es fa una subhasta del
monte públic d'Herbeset, part del qual també destinat
a la pastura. Així aquesta dena és especialment ramadera.
El principal problema és el despoblament i conseqüentment el
descens dels ramats.
Darrerament s'ha incrementat el ramat boví en detriment del oví que era le predominant. |
| SILVICULTURA: Tots els masos tenen zones de bosc essent el pinar de primera qualitat.
Cal destacar el pinar públic d'on cada any es pot traure una quantitat
de fusta de primera qualitat prèvia subhasta. |
ALTRES: En aquesta Dena es troba la Cova Fumada, a l'entrada del pinar públic.
Té un accés xicotet per la falda de pins que hi ha al Barranc de la Mina.
"El Floro". Nascut a la Cerollera (Terol) en 1858 morí a la presó de
Castelló en 1919. A partir de l'intent de matar a un company de
treball per raons de perdre el seu lloc a l'empresa, comença una
llarga llista de robatoris, atracament i malifetes per tot el terme. Fugí diverses vegades de la presó i es comportà sovint de manera
molt violenta. Constitueix una autèntica llegenda a la zona. |