| Dena dels Llivis |
|
|
|
|
| |
| MASOS: Mas d'Adell,
Mas de Cardona,
Mas de Cros,
Mas del Garro,
Mas de la Giroveta,
Mas de Guardiola,
Mas de Julian,
Mas dels Llivis,
Mas de Pallarés,
Mas de Marín,
Mas de Marinet,
Mas Nou,
Mas de Modesto,
Mas d'Olivares,
Mas de l'Oronal,
Mas del Planet,
Mas de Racó,
Mas de la Solaneta,
Mas de la Torre Blanca,
Mas de Torre Montserrat,
Mas de la Torre Querol
i Mas de Torre Segura. |
SUPERFÍCIE: Al voltant de 2.838 Hes.
Situada al NO del terme de Morella. Els seus límits són: al Nord, la dena de la Vespa i a l'extrem nord-est,
un petit espai de la dena del Coll i Moll; al sud, els termes de Castellfort
i Ares; a l'est, la dena de Muixacre i Coll i Moll; a l'oest, els termes
de Castellfort i Cinctorres. |
| CAPITAL: El Mas de Torre Querol. |
| AGRICULTURA: És una de les més completes per l'explotació de cultius.
Encara que vora del riu Segura es dona un cert cultiu d'horta, l'agricultura
de la dena és fonamentalment de secà. Per tenir un caràcter
més continental, no gran alçada i un règim pluviomètric
adient, és zona adequada per al conreu de llegums. En alguna zona més
al sud de la dena es pot veure, encara que no massa abundantment, la vinya.
L'espai dedicat al conreu supera les 270 hes. |
| RAMADERIA: La major part de la dena és terreny apte per al ramat. Així trobem ramat oví, cabrum i boví. S'ha de dir que d'un temps
ençà les granges han augmentat de manera notable, principalment
per a la cria de porcs. El ramat boví també ha tingut un
increment notable. La zona dedicada a la pastura supera les 1070 hes. |
| SILVICULTURA: Té al voltant de 1400 ha de bosc. El principal correspon al monte
comunal del Carrascal que per donació de Na Violant d'Hongria correspon
a l'Ajuntament de Morella.Aquest no està inclós en la quantitat
anteriorment esmentada. Actualment sofreix un important deteriorament degut
a la pluja àcida i es produeix un autèntic desastre ecològic. |
ALTRES: La romeria que es feia des de Sant Pere dels Llivis, passant per Sant Pere
de Castellfort fins arribar al Santuari de la Mare de Déu de la
Font. A començament dels anys 30 va deixar de fer-se.
El Crim del Racó que va tenir lloc en
1882 quan els recaptadors d'impostos que venien de Castellfort, i on es
coneix com a "quatre camins" va ser atacats, i ferits mortalment
els membres de la Guardia Civil. Les persones que portaven el animals de
càrrega van poder fugir. Encara que va haver-hi un detingut, no
va poder comprovar-se mai la seua relació per suicidar-se a la presó.
El crim va quedar sense resoldre's. |