| Dena de Muixacre |
|
|
|
|
| MASOS: Mas d'Amela,
Mas de Bartolo,
Mas de Bellmunt,
Mas de Campello,
Mas de les Covetes,
Mas de Donís,
Mas de Fusters,
Mas de Gisbert,
Mas de Guimerans,
Mas de Lozano,
Aldea de la Llèqua,
Mas Gran,
Mas de la Moleta,
Mas de Moia,
Mas de Muixacre,
Mas de Salvassòria,
Les Llomes,
Gibalcolla
i Mas de la Torre en Picó. |
SUPERFÍCIE: Al voltant de 7.122 hes.
Està situada al S. del terme de Morella.
Els seus límits són: al nord, amb la dena del Coll i Moll;
al sud, el terme de Catí; a l'est, la dena del Coll i Moll i el
terme de Catí; a l'oest, la dena dels Llivis i el terme d'Ares. |
| CAPITAL: L'aldea de La Llèqua. |
| AGRICULTURA: Les zones més fèrtils se situen al voltant dels masos com
Campello, Mas Gran, Amela, La Llèqua, Donís i Guimerans.
Com algunes àrees són perllongació de la dena dels
Llivis, tenen característiques semblants. Així són
zones fèrtils per als cereals i gramínies. També cal
dir que des d'un temps ençà les zones conreades van decreixent.
Açò és, en part, conseqüència del despoblament
de masos habitats. Ara són al voltan de 250 hes.. |
RAMADERIA: És sens dubte el suport de l'economia d'aquesta dena. A més
de tenir una extensió considerable apta per a la pastura, actualment
s'ha vist incrementat el nombre de granges de porcs. També segueix
tenint gran importància el ramat oví i cabrum, aquest a lez
zones més abruptes, encara que el que ocupa el primer lloc és
el ramat boví tenint en compte la gran extensió de monte
baix i monte alt així com la vegetació tan acceptable per
aquest tipus de ramat.
S'ha de mencionar que la dena té una ramaderia de bous i vaques braus, al barranc de Lozano i a Gibalcolla. S'aproxima a les 3100 hes. l'àrea dedicada a pastura. |
| SILVICULTURA:
És la dena que posseix major massa forestal, si no considerem el
monte de Vallivana. Hi ha gran abundància de carrasca amb la consegüent
producció de gla que serveix per alimentar els ramats. Aquest era,
cal dir-ho, un indicador de la qualitat de la carn del porc, en temps passsat.
Actualment no té quasi importància per la producció
en règim tancat. |
| ALTRES: Salvassòria va ser a la edat mitjana un xicotet poblat de cinc edificis.
El seu origen és mozàrab i hi ha testimonis de la seua existència
quan per aquesta zona passà el rei En Jaume camí de Peníscola.
Tenia la seua pròpia parròquia. Actualment tot són
ruïnes encara que es poden veure les restes d'un lloc admirable. |