Història de Morella
Història contemporània
Marc geogràfic Prehistòria i hª antiga Medieval Moderna
 
Les guerres carlistes

Per Carles Ripollés

Setge de Morella per les tropes isabel·linas del General Oráa. 17 d'agost de 1838. Gravat de Juan Francisco de Cruella Setge de Morella per les tropes isabel·lines
del General Oráa.
17 d'agost de 1838.
Gravat de Juan Francisco de Cruella
Un dels episodis més decisius de la història de Morella és la primera guerra carlista. El governador de Morella i el baró d'Herbers van proclamar rei Carles V de Borbó el novembre de 1833 però el pronunciament no va durar gaire. Més tard, però, i durant un període de dos anys (1838-40), va resistir un petit estat independent sota l'autoritat del general Ramon Cabrera

La guerra del Groc ací i la dels Matiners a Catalunya van fer témer a les autoritats isabelines la reproducció del conflicte bèlic iper això van reformar l'organització militar de la zona, primer creant una Comandancia General del Maestrazgo (1849-1871) que abastava territoris de Catalunya, Aragó i València, amb capital a Morella i origen d'una certa confusió sobre quines són les comarques de la zona. Més tard es va assajar una província militar de Castelló amb capital a Morella (1871-1879) que abarcava la província civil de Castelló i el tros de la de Tarragona al sud de l'Ebre i que, un cop acabada la tercera guerra carlista creava més inconvenients que en solucionava, fet pel qual la província militar es va ajustar novament als límits civils.

Ramon Cabrera i Grinyó. Conde de Morella. General Carliste. Segle XIX. Gravat de l'època   Baldomero Espartero en un quadre de l'època, en el segle XIX. General de las tropes d'Isabel II. Va entrar a Morella en 1840   Bandera de les forces carlistes del General Cabrera en Morella. Museu d'Història. Torre de la Nevera, Morella
Dos reis i dos repúbliques

Fàbrica de Giner. Fotografia actual Fàbrica de Giner. Fotografia actual
La carretera general va arribar a l'Hostal Nou prompte, el 1857, i deu anys més tard es va fer l'entrada a la ciutat pel portal de Sant Mateu, però la sagnia de les guerres va impedir portar el ferrocarril, i això va provocar que Morella passara d'una posició central a una situació perifèrica, cosa que va perjudicar la seua indústria tèxtil fins als punt que Joan Fuster parla de la desindustrialització de Morella.

El darrer dia de 1874 es va proclamar rei Alfons XII a Sagunt, i poc temps després (1878) va concedir a Morella el títol de ciutat pels seus mèrits liberals a la tercera guerra carlista. En el tombant de segle Morella alcança el màxim de població, amb 7335 habitants, però ja en aquells anys molta gent emigra al tèxtil català.

L'any 1926 l'advocat Ferran Valls i Taberner va ser desterrat amb la resta de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona per haver-se negat a fer la Guia Judicial en castellà, tal com li exigia el governador civil, i no en llengua catalana com havien acordat la majoria de col·legiats. Segons l'historiador i amic seu Ferran Soldevila, quan l'autoritat li va comunicar el desterrament, va contestar "¿A Morella, dice usted? Gracias, muchísimas gracias. Morella, archivo importante". Un altre amic seu, Nicolau d'Olwer, li escrivia: Estic content que, mal que mal, t'hagi tocat un poble simpàtic i amb bon arxiu, que et permetrà d'aprofitar les hores". I efectivament, li devem un treball sobre el Lligallo, la institució medieval que regulava les relacions ramaderes a la nostra àrea.

Però el fet més important de la dictadura de Primo de Rivera és que va tancar definitivament la fàbrica de Giner. Es tractava d'una colònia tèxtil, a l'estil de les dels rius Llobregat o Ter, que donava treball a centenars de persones. Cinc anys després, el govern provisional de la segona república va donar la primera protecció legal del nostre patrimoni cultural l'any 1931, declarant monuments alguns elements com l'església, les murades i el castell.

Guerra civil i dictadura

31 de maig de 1938. Francisco Franco, a Morella, junt al General Fidel Dávila 31 de maig de 1938.
Francisco Franco, a Morella,
junt al General Fidel Dávila
A la guerra civil la nostra ciutat va quedar al bàndol lleial i les tropes franquistes van arribar a Morella el 4 d'abril de 1938, camí de la Mediterrània, amb la intenció de partir en dos el territori republicà, cosa que van aconseguir onze dies més tard entre les Cases i Vinaròs.

La nostra comarca va ser una de les zones de l'estat amb major presència de la guerrilla antifranquista, que va aguantar a les nostres muntanyes fins 1956. La lluita va fer la vida impossible als masovers, atrapats entre el Maquis i la Guàrdia Civil. Per a organitzar millor la lluita contraguerrillera, el general Pizarro va crear una nova divisió, el Sector Interprovincial de Morella, que ha estat qualificat de "forat negre" per alguns historiadors per la duresa de la repressió.

Als anys 60 i 70 es produeix la darrera gran onada migratòria i el declivi definitiu de la ciutat, que inclús perdrà el partit judicial l'any 1969. L'any 1965 es declarà tot el recinte emmurallat Conjunt Històric-Artístic.

Estat del Portal dels Estudis al final de la Guerra Civil   Teresa Plà Meseguer, 'La Pastora' després Florencio, el més llegendari dels guerrillers del Maquis de les nostres terres
La Transició

Joan Carles I a Morella Joan Carles I a Morella
Poc després d'assumir la corona, els reis Joan Carles I i Sofia van visitar la ciutat reprenent la històrica vinculació de la monarquia amb la ciutat.

Per la importància simbòlica de Morella per als valencians, el procés autonòmic valencià es va iniciar oficialment a la nostra ciutat, i es va presentar un projecte d'estatutd'autonomia conegut com l'Estatut de Morella, on es reconeixia la denominació de País Valencià i la senyera sense blau, que al remat no va prosperar. També Josep Tarradellas, el president de la Generalitat de Catalunya, visità sovint la nostra ciutat i va fer unes enigmàtiques declaracions sobre un colp de timó, que alguns van relacionar amb el 23-F.

En l'actualitat, el despoblament que ha patit la ciutat durant tot el s. XX s'ha vist compensat el darrer sexenni per la immigració de l'est i no se sap cap a on ens portarà el segle XXI, però això ja no és matèria d'estudi dels historiadors.

Estatut de Morella   7 de juny de 1983. Constitució de les Corts Valencianes en democràcia. Entre els diputats electes, es pot reconéixer als morellans Joaquim Puig (PSPV-PSOE) i José Vives (AP)   Josep Tarradellas. President de la Generalitat Catalana. Foto EFE. 23 d'octubre 1977
 
Moderna
Web oficial de la ciutat de Morella
Ajuntament de Morella   Test d'accessibilitat web www.tawdis.net aprobat   XHTML 1.0 Transitional vàlid www.w3.org   Morella.net   Morella.net   Ajuntament de Morella   Morella.net