Per Carles Ripollés

Setge de Morella per les tropes isabel·lines
del General Oráa.
17 d'agost de 1838.
Gravat de Juan Francisco de Cruella

La guerra del Groc ací i la dels Matiners a Catalunya van fer témer a les autoritats isabelines la reproducció del conflicte bèlic iper això van reformar l'organització militar de la zona, primer creant una Comandancia General del Maestrazgo (1849-1871) que abastava territoris de Catalunya, Aragó i València, amb capital a Morella i origen d'una certa confusió sobre quines són les comarques de la zona. Més tard es va assajar una província militar de Castelló amb capital a Morella (1871-1879) que abarcava la província civil de Castelló i el tros de la de Tarragona al sud de l'Ebre i que, un cop acabada la tercera guerra carlista creava més inconvenients que en solucionava, fet pel qual la província militar es va ajustar novament als límits civils.

Fàbrica de Giner. Fotografia actual

El darrer dia de 1874 es va proclamar rei Alfons XII a Sagunt, i poc temps després (1878) va concedir a Morella el títol de ciutat pels seus mèrits liberals a la tercera guerra carlista. En el tombant de segle Morella alcança el màxim de població, amb 7335 habitants, però ja en aquells anys molta gent emigra al tèxtil català.

L'any 1926 l'advocat Ferran Valls i Taberner va ser desterrat amb la resta de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona per haver-se negat a fer la Guia Judicial en castellà, tal com li exigia el governador civil, i no en llengua catalana com havien acordat la majoria de col·legiats. Segons l'historiador i amic seu Ferran Soldevila, quan l'autoritat li va comunicar el desterrament, va contestar "¿A Morella, dice usted? Gracias, muchísimas gracias. Morella, archivo importante". Un altre amic seu, Nicolau d'Olwer, li escrivia: Estic content que, mal que mal, t'hagi tocat un poble simpàtic i amb bon arxiu, que et permetrà d'aprofitar les hores". I efectivament, li devem un treball sobre el Lligallo, la institució medieval que regulava les relacions ramaderes a la nostra àrea.

Però el fet més important de la dictadura de Primo de Rivera és que va tancar definitivament la fàbrica de Giner. Es tractava d'una colònia tèxtil, a l'estil de les dels rius Llobregat o Ter, que donava treball a centenars de persones. Cinc anys després, el govern provisional de la segona república va donar la primera protecció legal del nostre patrimoni cultural l'any 1931, declarant monuments alguns elements com l'església, les murades i el castell.

31 de maig de 1938.
Francisco Franco, a Morella,
junt al General Fidel Dávila

La nostra comarca va ser una de les zones de l'estat amb major presència de la guerrilla antifranquista, que va aguantar a les nostres muntanyes fins 1956. La lluita va fer la vida impossible als masovers, atrapats entre el Maquis i la Guàrdia Civil. Per a organitzar millor la lluita contraguerrillera, el general Pizarro va crear una nova divisió, el Sector Interprovincial de Morella, que ha estat qualificat de "forat negre" per alguns historiadors per la duresa de la repressió.

Als anys 60 i 70 es produeix la darrera gran onada migratòria i el declivi definitiu de la ciutat, que inclús perdrà el partit judicial l'any 1969. L'any 1965 es declarà tot el recinte emmurallat Conjunt Històric-Artístic.

Joan Carles I a Morella

Per la importància simbòlica de Morella per als valencians, el procés autonòmic valencià es va iniciar oficialment a la nostra ciutat, i es va presentar un projecte d'estatutd'autonomia conegut com l'Estatut de Morella, on es reconeixia la denominació de País Valencià i la senyera sense blau, que al remat no va prosperar. També Josep Tarradellas, el president de la Generalitat de Catalunya, visità sovint la nostra ciutat i va fer unes enigmàtiques declaracions sobre un colp de timó, que alguns van relacionar amb el 23-F.

En l'actualitat, el despoblament que ha patit la ciutat durant tot el s. XX s'ha vist compensat el darrer sexenni per la immigració de l'est i no se sap cap a on ens portarà el segle XXI, però això ja no és matèria d'estudi dels historiadors.