Història de Morella
Història medieval
Marc geogràfic Prehistòria i hª antiga Moderna Contemporània
 
Època musulmana

Per Carles Ripollés

Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid
Campeador
És durant aquesta època (714 -1231) que el castell començaria a adquirir una major importància, com a centre d'un extens territori que, aproximadament, seria l'actual comarca dels Ports. D'aquest període es poden destacar les dues batalles que Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, va lliurar a l'àrea de Morella quan estava al servei del rei musulmà de Saragossa, a finals del s. XI, una contra el rei musulmà de Lleida i l'altra contra el comte cristià de Barcelona. També hi ha referències a una efímera conquesta cristiana d'Alfons el Bataller a principis del segle XII.
Monument a Alfons I el Bataller. Saragossa
La conquesta cristiana

Primera missa a Morella després de la conquesta cristiana. Quadre del segle XVII. Atribuït a Espinosa. Altar Major Arxiprestal Primera missa a Morella després de
la conquesta cristiana.
Quadre del segle XVII. Atribuït a Espinosa.
Altar Major Arxiprestal
Morella va passar a mans cristianes la segona quinzena d'octubre de 1231, segons es desprén de l'anàlisi de la documentació existent, encara que la data tradicional és la del 7 de gener de 1232, festa de sant Julià segons el santoral antic, que és un dels patrons de la ciutat i festa local. Aquesta data segurament és la de la dedicatio de l'església, d'una manera similar a València que es va rendir a Jaume I dotze dies abans del 9 d'octubre, que és la data marcada en roig als calendaris.

Aquesta diferència de dos mesos podria respondre a les dures negociacions entre el noble aragonés Blasco d'Alagó i el rei Jaume I sobre la possessió de Morella. En Blasco havia rebut la promesa del rei de quedar-se amb tot el que poguera conquerir, però el rei, que es trobava a Villarroya de los Pinares preparant la conquesta del regne de València, va córrer a Morella a dir-li al seu Majordom que Morella és llogar que fa per nul hom del món sinò a rei, perquè valia tant com un comtat amb les seues pertinences. Després de dures negociacions a les Roquetes del Puig del Rei, fora de les murades, acorden que Morella serà del comte aragonés només fins a la seua mort i que, mentrestant, el rei es reserva la torre Zelòquia, la més alta del castell, com a senyal de sobirania. Però en Blasco no devia quedar molt convençut i uns anys més tard va emprendre una guerra privada contra Jaume I, en la qual va resultar mort.

Escut d'armes de Blasc de Alagó, majordom de Jaume I   Pedra commemorativa conquesta Jaume I. Façana de l'Ajuntament   Retrat de Jaume I el Conqueridor, per Gonçal Peris i Jaume Mateu
L'esplendor medieval

Braç Reial de les Corts Valencianes. Morella com a vila del Regne. Quadre de Vicent Mestre i Lluís Mata Segle XVI. Palau de la Generalitató Braç Reial de les Corts Valencianes.
Morella com a vila del Regne.
Quadre de Vicent Mestre i
Lluís Mata Segle XVI.
Palau de la Generalitat
Hi ha dos punts importants per a poder comprendre en tota la seua magnitud la importància històrica de Morella. Per una part, Morella està situada al centre geogràfic dels estats peninsulars de la Corona d'Aragó, a la frontera entre Catalunya, l'Aragó i València, i prou a prop de Mallorca. Per l'altra, Morella sempre serà del rei, a partir de 1250, però totes les comarques veïnes són de les poderoses ordres militars (hospitalers, templers, calatraus, montesans...) i és l'únic lloc de reialeng en molts quilòmetres a la redona.

Fins a finals de la dècada de 1270 Morella estava inclosa a l'Aragó però des d'aleshores forma part del Regne de València. De fet, les de 1261 són les úniques Corts Valencianes en tota la història en què Morella no està present. A les Corts, Morella ocupa sempre el lloc protocolari de primera vila del regne i només li passen davant les ciutats, primer València i Xàtiva, i més tard Oriola i Alacant.

Per contribució a les arques reials era la segona o tercera localitat del regne, encara que per entendre la importància de Morella cal tenir en compte que el terme general de Morella incloïa una trentena de localitats de l'actual comarca dels Ports, cadascuna de les quals tenia diferents graus d'autonomia. Aquesta complexa organització municipal estava regulada pels furs, sentències i concòrdies reials i variava des de la pràctica independència d'Olocau, passant per l'autonomia de les altres aldees, fins a la gairebé completa manca de personalitat jurídica dels carrers i llocs.

Es tracta d'una societat urbana amb una àmplia representació gremial: orfebres, argenters, escultors, teixidors... En aquells temps podem trobar comerciants morellans a l'Atenes dominada pels almogàvers o una expedició marítima del Batle de Morella per a conquerir el nord d'Àfrica el 1510. També hi havia una xicoteta comunitat jueva que tenia els mateixos drets que els de la ciutat de València, per concessió de Jaume I el 1264.

Morella dins l'antiga Corona d'Aragó   Dansa de la Mort. Mural del segle XV. Sala Capitular del Convent de Sant Francesc. Morella
Els càtars

Gravat medieval amb representació i motius càtars Gravat medieval amb representació
i motius càtars
En aquest nucli comercial ple de vida que comerciava llana amb Itàlia,s'amagava el darrer ancià càtar, Guilhem Belibasta, que havia fugit de la Inquisició d'Occitània i va viure a Morella fent de cisteller, dirigint una comunitat de fidels que abarcava llocs tan distants com Sant Mateu, Beseit i Lleida, als que visitava amb l'excusa de comprar i vendre gènere, o bé aprofitant els moviments de bestiar, que recorria les rutes transhumants que encara s'usen avui en dia.

Amb l'excusa que calia assistir espiritualment una persona molt malalta, el van enganyar per a que tornara al Pirineu, on el van detenir. Va morir a la foguera el 1321.

Francesc de Vinatea

Estàtua de Francesc de Vinatea, per Manolo Rodríguez. Sala de l'Alcaldia. Morella Estàtua de Francesc de Vinatea,
per Manolo Rodríguez.
Sala de l'Alcaldía. Morella
Un dels personatges més importants d'aquella època va ser el morellà Francesc de Vinatea, membre d'una família de senyors feudals de la Todolella, que al s. XIV es va enfrontar al rei Alfons el Benigne en nom de les principals viles i ciutats del regne, per oposar-se a la pretensió de la segona esposa del rei, Elionor de Castella, de cedir en feu al seu fill Ferran les principals localitats de la corona, amb el que perillava inclús la integritat del Regne. La reina va dir que el seu germà, el rei castellà, faria tallar el cap d'un súbdit tan insolent. Però el rei va dir: Reina, reina! El nostre poble és franc e no és així subjugat com és lo poble de Castella. Car ells tenen a Nos com a senyor e Nos a ells com a bons vassalls e companyons...
El Compromís de Casp i el Cisma d'Occident

Suposat retrat de Pedro de Luna, conegut com Benet XIII. Segle XV Suposat retrat de Pedro de Luna,
conegut com Benet XIII. Segle XV
El 1410 Martí l'Humà va morir sense descendència i es va decidir que el successor el triarien nou compromissaris, un dels quals va ser el morellà Domènec Ram, que el 1412, quan van triar Ferran d'Antequera, era bisbe d'Osca. El nou rei el va premiar per haver afavorit el seu accés a la corona i va arribar a ser virrei de Sicília. També va tenir diferent càrrecs eclesiàstics fins arribar al cardenalat. Quan era bisbe de Lleida va presidir la Generalitat de Catalunya.

El 1414 es van reunir a la nostra ciutat el papa Luna (Benet XIII), el rei Ferran I i fra Vicent Ferrer, que unes dècades després seria canonitzat. El motiu era acabar amb el Cisma d'Occident, en el que hi va arribar a haver-hi fins a tres Papes diferents. Els parlaments van durar cinquanta dies sense resultats. El rei i Sant Vicent Ferrer, en un sermó a Perpinyà, es van apartar de l'obediència de l'aragonés, que es va quedar aïllat a Peníscola fins a la mort.

Representació fictícia d'un miracle de Sant Vicent Ferrer. Carrer Verge de Vallivana. Morella
 
Prehistòria i hª antiga  Moderna
Web oficial de la ciutat de Morella
Ajuntament de Morella   Test d'accessibilitat web www.tawdis.net aprobat   XHTML 1.0 Transitional vàlid www.w3.org   Morella.net   Morella.net   Ajuntament de Morella   Morella.net