Batalla d'Almansa, 1707.
Quadre de Buenaventura Ligli de 1709.
Corts Valencianes
Durant la guerra de Successió, les autoritats morellanes van romandre al bàndol botifler, excepte dues ocupacions mauletes, una més llarga abans de la batalla d'Almansa (1706-1707) i una més curta els Nadals de 1710-1711, que es va saldar amb la destrucció del barri de Sant Miquel. Després de les bombes felipistes, Morella va assolir el mínim històric de població, amb només 1800 habitants però, sorprenentment, aquella Morella debilitada no només va reconstruir la ciutat, sinò que es va permetre el luxe d'encarregar-li a Francesc Turull l'orgue (1719) de l'església arxiprestal, temple que el 1700 s'havia agregat a la Basílica de Sant Joan del Laterà.
El decret de Nova Planta va derogar l'existència del Regne de València i vam passar a complir les lleis de Castella. En la nova organització política, Morella va passar a ser la capital d'un corregiment que aplegava fins El Toro, a prop de Sogorb. La nova obligació legal d'escriure en castellà va començar a aplicar-se uns anys després, però la majoria de confraries van resistir-se a canviar de llengua a les actes fins a 1721, que és quan s'introdueix del tot el paper segellat.
|