Història de Morella
Història moderna
Marc geogràfic Prehistòria i hª antiga Medieval Contemporània
 
Els Àustries

Per Carles Ripollés

Carles I d'Ausburg. Rei d'Espanya. Quadre de Tiziano. Segle XVI Carles I d'Ausburg. Rei d'Espanya.
Quadre de Tiziano. Segle XVI
Durant la Germania les autoritats morellanes van romandre fidels a l'emperador Carles I i van lluitar contra els agermanats, aportant tropes i acollint les primeres autoritats en els moments més delicats. Es la primera volta que trobem referències a l'existència d'una Senyera de la vila, que les cròniques descriuen de color roig, amb l'escut de Morella al centre.

El 1691 el rei Carles II l'Embruixat va concedir la independència municipal a nou de les aldees dels Térmens Generals i Ports de Morella, a canvi d'un donatiu per alleujar el dèficit de les finances de la monarquia.

La Guerra de Successió

Batalla d'Almansa, 1707. Quadre de Buenaventura Ligli de 1709. Corts Valencianes Batalla d'Almansa, 1707.
Quadre de Buenaventura Ligli de 1709.
Corts Valencianes
Durant la guerra de Successió, les autoritats morellanes van romandre al bàndol botifler, excepte dues ocupacions mauletes, una més llarga abans de la batalla d'Almansa (1706-1707) i una més curta els Nadals de 1710-1711, que es va saldar amb la destrucció del barri de Sant Miquel. Després de les bombes felipistes, Morella va assolir el mínim històric de població, amb només 1800 habitants però, sorprenentment, aquella Morella debilitada no només va reconstruir la ciutat, sinò que es va permetre el luxe d'encarregar-li a Francesc Turull l'orgue (1719) de l'església arxiprestal, temple que el 1700 s'havia agregat a la Basílica de Sant Joan del Laterà.

El decret de Nova Planta va derogar l'existència del Regne de València i vam passar a complir les lleis de Castella. En la nova organització política, Morella va passar a ser la capital d'un corregiment que aplegava fins El Toro, a prop de Sogorb. La nova obligació legal d'escriure en castellà va començar a aplicar-se uns anys després, però la majoria de confraries van resistir-se a canviar de llengua a les actes fins a 1721, que és quan s'introdueix del tot el paper segellat.

Orgue de Francisco Turull. Segle XVIII. Basílica Arxiprestal de Santa Maria La Major. Morella
 
Medieval  Contemporània
Web oficial de la ciutat de Morella
Ajuntament de Morella   Test d'accessibilitat web www.tawdis.net aprobat   XHTML 1.0 Transitional vàlid www.w3.org   Morella.net   Morella.net   Ajuntament de Morella   Morella.net