L'any 1907 va ingressar per oposició al Cos de Telègrafs, sent el més jove de la promoció. Després de traure el Batxillerat i la carrera de Ciències, obté la plaça de Cap d'Explotació de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, immediatament per sota del director Esteve Terradas i Illa, des d'on va dur el telèfon a la pràctica totalitat de pobles catalans on no era rendible per a les companyies privades, fent la xarxa més extensa i moderna de l'època en tota Espanya. En esta època és l'introductor de tecnologia americana i el creador de diverses novetats: els centres telefònics familiars, la regeneració de piles i els amplificadors d'abonat per allargar la distància a la que es podia prestar el servici des de la central, uns 15 km.

Però de l'època catalana sobresurten dos fites, ambdues relacionades amb la necessitat d'aconseguir quadrar els comptes de les línies rurals. En primer lloc, la instal•lació l'any 1923 de la primera central automàtica d'Espanya, a Balaguer, de la casa Siemens-Halsche, que es va inaugurar oficialment el 3 de febrer de 1924 (el mateix dia de l'arribada a la capital de la Noguera del primer tram del ferrocarril Terol-Alcanyís-Lleida-Saint Girons) amb la intenció de reduir costos de personal i sobretot, poder parlar per telèfon de nit, quan les operadores descansaven, per poder atendre les urgències. L'altra novetat va ser comercial: la implantació de la publicitat a les guies telefòniques per ajudar a cobrir despeses.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es crea el monopoli Compañía Telefónica Nacional de España, on queda integrada la xarxa de la Mancomunitat l'any 1925. En aquesta nova empresa funda la primera escola tècnica de telefonia, amb mètodes d'ensenyança i representació gràfica que usaran a Anglaterra. A la seua etapa a la CTNE destaca la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals així com la creació de la "secretària automàtica" (contestador automàtic) i del sistema d'informació automàtica de números canviats, comercialitzats per Standard Eléctrica Española el 1965.

També va ser Enginyer en Cap del Servei de Telecomunicacions de l'agència EFE, on crea la primera central de transmissions. Amb els nous sistemes que implanta permet l'accés a unes 10000 paraules diàries als diaris de les províncies més apartades, incloses les insulars i el Marroc, que fins llavors no disposaven de teletip per a rebre ràpidament les informacions. Va crear el servei d'informació de cotitzacions bancàries i bursàtils i la xarxa internacional de l'agència.

Gran divulgador de la tècnica dels mitjans de comunicació, publica durant tota la vida manuals i altres textos tant en català com en castellà i és autor d'innumerables obres de telecomunicacions signades amb el seu nom o bé amb el morellà pseudònim de J. de Ivana. El 1923, un any abans de la creació de la degana Ràdio Barcelona EAJ-1, publica La Transmisión Sin Hilos y los radioconciertos al alcance de todas las inteligencias y de todas las fortunas. L'any 1929 és una de les tres persones a Espanya que introduïxen el neologisme Televisió per donar a conéixer un nou invent que encara tardaria a travessar el Pirineu fins a 1956. Durant la guerra crea, l'any 1938 provisionalment a Valladolid, la revista Radioelectricidad. L'any 1945 és un dels socis fundadors de l'editorial tècnica Marcombo, que avui és una prestigiosa editorial tècnica en llengua castellana.

La seua important biblioteca tècnica va ser donada pels seus fills a l'Ajuntament de Morella i aquest important llegat s'ha adscrit al museu municipal per a facilitar-ne la consulta als investigadors.

1. Revista Radioelectricidad (1938-1972). Cal concertar la visita amb una antelació mínima de 24 h. amb la direcció del museu. Consulta de dilluns a divendres de 8 a 15 h i dissabtes d'11 a 13:30.

2. Resta del fons Marín (llibres de text sobre telecomunicacions, altres revistes...). Cal concertar la visita amb una antelació mínima de 15 dies amb la direcció del museu. Horari de consulta a convenir.