La constatació de la vinculació i l'estima de les comunitats locals vers els seus museus va ser una de les principals conclussions.

El passat dia 11 es van reunir a l'IVAM els responsables de museus valencians, convocats per la secció valenciana del Consell Internacional dels Museus. Es tracta de la primera vegada des que els valencians tenim autonomia que els tècnics posen en comú les seues experiències.

Algunes de les dades aportades pels ponents són molt interessants com que si no comptem la ciutat de València, que per la seua funció de capital del país té museus nacionals i estatals, més de les tres quartes parts dels museus i col·leccions museogràfiques estan en municipis de menys de 25000 habitants, sostinguts en molts casos únicament per eixos xicotets ajuntaments o per particulars. Es tracta de museus amb un compromís amb la societat i es van posar com a exemple la participació en les festes locals del museu del càntir a Argentona (Catalunya) per Sant Julià o la potenciació de l'economia a l'illa de Tabarca, a Alacant, que gràcies a l'acció del museu ha aconseguit trencar l'estacionalitat del turisme.

És el cas del nostre museu, que ha de vetlar per la salvaguarda i la difusió del patrimoni del municipi de Morella i de la comarca dels Ports en general, especialment en els camps de l'etnologia, paleontologia i d'arqueologia i història, i que actualment presenta una exposició temporal sobre Cabrera i el carlisme a la Sala del Justícia, comissariada per J. Mª Llasat, oberta fins el dia 21 de gener, excepte dilluns i festes assenyalades.

Es va reclamar el reconeixement tant de la institució museística com a centre d'investigació com dels professionals dels museus, sobretot dels locals, que estan “a les barricades" en la responsabilitat social de salvaguardar el patrimoni local davant l'avanç imparable de la urbanització. Després de malparlar un poquet, però sense passar-se, de polítics, arquitectes i periodistes, va concloure la densa jornada de treball amb una picadeta per berenar-sopar.