Detall d'una flor de paper
Des de l'inici de les celebracions Sexennals, en els carrers on passava la Imatge de la Mare de Déu de Vallivana, ere costum cobrir-los amb vegetals i flors per a solemnitzar la processó.
Poc a poc, els adorns es van anar complicant. Amb el pas del temps, la gent comença a utilitzar un altre tipus de material per a adornar les vies públiques i nous gustos comencen a despuntar. Les guirnaldes de paper van ser els primers elements no naturals que es van utilitzar. Al segle vint, les carcasses i entarimats simulant grans balconades o portals i arcs que creuen les voreres es converteixen en objectes habituals del Sexenni.
La importància que apart de tot va agafant la cavalcada de carrosses de l'Anunci, fomenta també aquesta dinàmica.
Aixó apareixen els tapissos de paper rissat i les flors elaborades amb paper, que converteixen als Carrers engalanats de Morella en autentiques joies de l'art decoratiu popular.
El paper de Morella es realitza en una gran varietat de modalitats:
- Pelussilla. Es la més comú i utilitzada per la seua versatilitat. Consisteix en tallar llargues tires de paper per tal d'aconseguir un paper molt rissat per poder elaborar els tapissos.
- Caragolillo. Técnica molt sofridora en l'execució. Consisteix en apretar la llarga tira de paper amb la punta d'una agulla bolillera per tal de traure unes boletes de paper compacte que simulen l'interior polinitzat d'una gran flor.
- Fulleta. Es la técnica més senzilla i profitosa, però amb un efecte visual prou limitat.
- Banderilla. Similar a la pelussilla, però amb el tallat molt mes gros. S'utilitza per als detalls de remat dels adorns i tapissos.
- Flors de paper. Tradicional técnica d'imitar amb paper de seda i pinotxa les formes i colors de les flors naturals. De la seua utilització deriva l'expressió "anar a les flors", que es la que gasten els veïns quant van a reunir-se per a treballar en els carrers.
|