Història

Home/Història
Història 2017-07-17T13:54:00+00:00

Origen

El Sexenni té el seu origen en l’agraïment dels morellans a la Verge de Vallivana. Segons diu la tradició, una gran pesta assolava els veïns de Morella l’any 1671. Davant la desesperació de no trobar-hi cap remei per guarir-los, es va decidir passejar la imatge de la Mare de Déu pel poble. Aquest fet va curar tots el ciutadans de la localitat i, en senyal d’agraïment, es va decidir celebrar un novenari en el seu honor cada sis anys: el sexenni. Des de llavors, la vida a Morella es compte de sis en sis. Així, es venera la Verge amb devoció, i es compleix amb el vot fet pels avantpassats.

La festa

Els nou dies de festa comencen amb la Entrada de les Colònies, formades per els morellans que viuen en altres ciutats i que representa la tornada a la població, els quals amb motiu del sexenni tornen a casa per festejar i adorar la seua patrona. El dia següent, ix la romeria a buscar la Verge, mentre els veïns comencen a guarnir els carrers per els quals passarà la Verge de Vallivana amb els tapissos que han elaborat durant tot l’any.

La romeria compta amb dues etapes: la baixada i la pujada. Aquest darrer és el dia gran de la festa. L’entrada de la Verge a la ciutat emmurallada és el moment més emotiu i màgic. Tots la esperen amb fervor i se’n recorden amb emoció de aquells que ja no hi són. Des de eixe moment, durant els dies següents, tots els col·lectius celebren la seua festa en honor de la Verge i comença el novenari. Primer és l’excel·lentíssim Ajuntament i el Reverend Clero, dia de la processó general, on apareixen totes les danses, quadres bíblics, estàndards, peanyes, gegants, etc.

Després ve el dia de la Marquesa que va ser substituït per el gremi de la Gent Gran, dia en el què es fa el rosari de les torxes i finalment de manera consecutiva tots els demés, els Llauradors, la Colònia Morellano-Catalana, Morellans Absents, Professions, Indústria i Transport, Comerç i Turisme, Arts i Oficis, i finalment la Joventut, el qual tanca el novenari. Per últim es celebra una missa en record dels difunts i es tanca un cicle que continuarà dins de sis anys.

Història

El primer sexenni es va celebrar el 1678. En aquella època la societat estava dividida en gremis, en funció dels diferents oficis. Cada un de ells organitzava la festa un dia del novenari, una qüestió que s’ha mantingut fins l’actualitat, ja que són les diverses professions les que, juntament amb l’Ajuntament, continuen la tradició. Els morellans, així com van fer els seus avantpassats, recorren a peu els 24 km que separaren la població del santuari de Vallivana, on es troba la Verge, la qual només ix per pujar a Morella cada sis anys amb motiu del sexenni.

La festa està formada, a més a més, per molts altres elements, com són els retaules o processons que transcorren pels carrers engalanats de la ciutat. Antigament els guarniments eren florals, compostos per plantes aromàtiques, pètals i enramades, però a poc a poc varen evolucionar en tapissos, composicions mestres de paper de seda rissat.

Aquestos guarniments es preparen durant tot un any pels veïns dels diferents carrers, els quals acudeixen cada nit a elaborar-los, esta faena s’anomena a Morella: anar a les flors.

Els Carrers

A més a més dels guarniments de paper rissat, en alguns carrers per on passen les processons apareixen diversos elements característics de la festa sexennal, com per exemple els Convents de frares i monges. Concretament, es tracta de dos convents ubicats, el dels frares a la part baixa de la població i el de les monges a la parta alta, els quals són la aportació dels veïns i simulen un petit claustre representat per xiquets acompanyats de un adult que canten cançons quan passa la Verge.

Els Volantins, situats al carrer Julián Prats, són tres ninots: Pablo, Gertrudis i Cleopatra, penjats de una barra entre balcons, que ballen i salten, accionats manualment pels veïns quan passa la processó. Pareix ser que el seu origen és una mica confús i potser facin referència als antics acròbates que actuaven a les ciutats quan arribaven les festes. Al mateix carrer trobem la Taronja, del interior de la qual ix un xiquet que representa l’arcàngel Sant Miquel i que recita una poesia a la Verge. Es tracta de un costum festiu medieval, on s’ubica un xiquet dins de una figura que apareixia en alt i s’obria davant dels presents.

La Taula cap per avall és una altra de les curiositats de la festa. Ubicada a la Plaça de Tarrascons, està subjectada per cordes des de els balcons i orientada cap a baix. També es desconeix l’origen de aquesta peculiar taula plena de bon menjar, però pot ser un antic joc o una representació burlesca de alguna situació ja oblidada.

Les dances

El gremi de la Gent Gran s’encarrega de la Corronquina, dansa típica morellana amb balls i música de gaita. L’Ajuntament organitza la dels Torneros, dansa acrobàtica de salts i malabars que representa la ciutat. Es tracta de un grup de joves que compleixen la majoria d’edat eixe any, els quals realitzen un ball gimnàstic i individual molt complet, l’origen del qual pareix ser una adaptació processional de les antigues lluites de cavallers. Els Llauradors es la dansa dels agricultors i ramaders; un ball de coreografia doble realitzat per nou xiquets i nou xiquetes relacionat amb el món del camp, els quals vestits amb elegants vestits dansen al so de la música.

El Quadre Bíblic és la representació que realitza el gremi del Comerç i Turisme, on la figura principal és la reina Esther, seguida de altres quatre heroïnes bíbliques. També cal destacar a David amb el cap de Goliat. El carro triomfant que pertany al gremi de Professions, Indústria i Transport. Aquest representa una derivació de les antigues roques processionals que escenificaven passatges bíblics amb els xiquets com a protagonistes de aquesta simbologia.

La dansa de Arts i Oficis, organitzada per el gremi del mateix nom, constitueix un doble ball, un amb una anella i l’altre escenifica les tasques quotidianes dels oficis tradicionals. Aquest gremi també s’encarrega de la dansa dels Teixidors, en la qual vuit xiquets vesteixen un pal anomenat “barrero” amb un ball com si fora un teixit, així representen la faena dels teixidors de mantes morellanes. Finalment, també organitzen el grup de les Miraverges i de les Santetes que són xiquetes que han pres la primera comunió eixe any.

El gremi de la Joventut s’encarrega de la recuperada dansa de les Gitanetes, una de les més antigues de la ciutat, en la qual només participen dones a excepció del portador del pal que és un home. Es tracta de una dansa pareguda a la dels teixidors, en la qual els seus components ballen al voltant de un pal vestint-lo amb cintes de colors.

El Sexenni

Així, es compleix una vegada més amb el vot solemne dels nostres avantpassats, perquè el Sexenni forma part de la identitat, de la cultura i tradició, i especialment de la devoció i fe dels morellans en la seua patrona, la Verge de Vallivana. Aquesta any, el rellotge de la història torna a aturar-se a Morella per a viure les seues festes amb més esplendor. Un moment per al qual la ciutat porta tot l’any preparant-se i sis any esperant. Perquè una vegada s’acaba, s’activa el compte enrere fins que passen eixos sis llargs anys.