Història

Morella és la capital històrica de la comarca dels Ports.

El terme municipal, de 414 km2, és el més gran de la província de Castelló i un dels més grans de la comunitat autònoma Valenciana. El recinte emmurallat està a 1000 m d’alçada sobre el nivell del mar i el terme entre 600 i 1300 metres. La major part del terme desaigua al riu Bergantes, que és un subafluent de l’Ebre.

El municipi de Morella està dividit en denes i també té tradició la divisió en tres parròquies: Santa Maria, Sant Joan i Sant Miquel. A més, hi ha Xiva i Hortells, que van ser municipis independents fins a mitjans dels anys 70. Altres nuclis històrics del terme són Herbeset, la Llèqua, la Pobleta i Salvassòria.

La població és de 2931 habitants (gener de 2006) i per tant, la densitat de població és de 7 habs/km2, dels quals un 12% és població estrangera, principalment europea (de Romania, Alemanya, Itàlia) i americana (de Brasil).

Morella es troba en un lloc de pas tradicional entre la vall de l’Ebre i la costa mediterrània, el que ha afavorit l’assentament humà ja des de l’antigor. Hi ha documentades restes de caçadors-recol·lectors de l’epipaleolític geomètric. Ens han quedat abundants restes de l’art d’aquesta època, com els gravats i les pintures rupestres de Morella la Vella, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Al castell es troben elements tecnològics del neolític. Alguns monuments funeraris delaten l’existència de grups humans amb una economia productora i un hàbitat estable, a les àrees més fèrtils del territori. Les excavacions arqueològiques han permés trobar nombroses restes de l’edat del Bronze, especialment a moles de fàcil defensa. L’hàbitat perdura en el temps i en molts d’aquests jaciments hi ha també restes ceràmiques d’època ibèrica. Alguns d’aquests assentaments continuaran fins a l’època romana, amb el centre administratiu a la ciutat de Lesera, en el terme del Forcall.

Per Carles Ripollés

Època musulmana

És durant aquesta època (714 -1231) que el castell començaria a adquirir una major importància, com a centre d’un extens territori que, aproximadament, seria l’actual comarca dels Ports. D’aquest període es poden destacar les dues batalles que Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, va lliurar a l’àrea de Morella quan estava al servei del rei musulmà de Saragossa, a finals del s. XI, una contra el rei musulmà de Lleida i l’altra contra el comte cristià de Barcelona. També hi ha referències a una efímera conquesta cristiana d’Alfons el Bataller a principis del segle XII.

La conquesta cristiana

Morella va passar a mans cristianes la segona quinzena d’octubre de 1231, segons es desprén de l’anàlisi de la documentació existent, encara que la data tradicional és la del 7 de gener de 1232, festa de sant Julià segons el santoral antic, que és un dels patrons de la ciutat i festa local. Aquesta data segurament és la de la dedicació de l’església, d’una manera similar a València que es va rendir a Jaume I dotze dies abans del 9 d’octubre, que és la data marcada en roig als calendaris.

Aquesta diferència de dos mesos podria respondre a les dures negociacions entre el noble aragonés Blasco d’Alagó i el rei Jaume I sobre la possessió de Morella. En Blasco havia rebut la promesa del rei de quedar-se amb tot el que poguera conquerir, però el rei, que es trobava a Villarroya de los Pinares preparant la conquesta del regne de València, va córrer a Morella a dir-li al seu Majordom que Morella és llogar que fa per nul hom del món sinó a rei, perquè valia tant com un comtat amb les seues pertinences. Després de dures negociacions a les Roquetes del Puig del Rei, fora de les murades, acorden que Morella serà del comte aragonés només fins a la seua mort i que, mentrestant, el rei es reserva la torre Zelòquia, la més alta del castell, com a senyal de sobirania. Però en Blasco no devia quedar molt convençut i uns anys més tard va emprendre una guerra privada contra Jaume I, en la qual va resultar mort.

L’esplendor medieval

Hi ha dos punts importants per a poder comprendre en tota la seua magnitud la importància històrica de Morella. Per una part, Morella està situada al centre geogràfic dels estats peninsulars de la Corona d’Aragó, a la frontera entre Catalunya, l’Aragó i València, i prou a prop de Mallorca. Per l’altra, Morella sempre serà del rei, a partir de 1250, però totes les comarques veïnes són de les poderoses ordes militars (hospitalers, templers, calatraus, montesans…) i és l’únic lloc de reialenc en molts quilòmetres a la redona.

Fins a finals de la dècada de 1270 Morella estava inclosa a l’Aragó però des d’aleshores forma part del Regne de València. De fet, les de 1261 són les úniques Corts Valencianes en tota la història en què Morella no està present. A les Corts, Morella ocupa sempre el lloc protocol·lari de primera vila del regne i només li passen davant les ciutats, primer València i Xàtiva, i més tard Oriola i Alacant.

Per contribució a les arques reials era la segona o tercera localitat del regne, encara que per entendre la importància de Morella cal tenir en compte que el terme general de Morella incloïa una trentena de localitats de l’actual comarca dels Ports, cadascuna de les quals tenia diferents graus d’autonomia. Aquesta complexa organització municipal estava regulada pels furs, sentències i concòrdies reials i variava des de la pràctica independència d’Olocau, passant per l’autonomia de les altres aldees, fins a la gairebé completa manca de personalitat jurídica dels carrers i llocs.

Es tracta d’una societat urbana amb una àmplia representació gremial: orfebres, argenters, escultors, teixidors… En aquells temps podem trobar comerciants morellans a l’Atenes dominada pels almogàvers o una expedició marítima del Batle de Morella per a conquerir el nord d’Àfrica el 1510. També hi havia una xicoteta comunitat jueva que tenia els mateixos drets que els de la ciutat de València, per concessió de Jaume I el 1264.

Càtars

En aquest nucli comercial ple de vida que comerciava llana amb Itàlia, s’amagava el darrer ancià càtar, Guilhem Belibasta, que havia fugit de la Inquisició d’Occitània i va viure a Morella fent de cisteller, dirigint una comunitat de fidels que abastava llocs tan distants com Sant Mateu, Beseit i Lleida, als que visitava amb l’excusa de comprar i vendre gènere, o bé aprofitant els moviments de bestiar, que recorria les rutes transhumants que encara s’usen avui en dia.

Amb l’excusa que calia assistir espiritualment una persona molt malalta, el van enganyar per a que tornara al Pirineu, on el van detenir. Va morir a la foguera el 1321.

Francesc de Vinatea

Un dels personatges més importants d’aquella època va ser el morellà Francesc de Vinatea, membre d’una família de senyors feudals de la Todolella, que al s. XIV es va enfrontar al rei Alfons el Benigne en nom de les principals viles i ciutats del regne, per oposar-se a la pretensió de la segona esposa del rei, Elionor de Castella, de cedir en feu al seu fill Ferran les principals localitats de la corona, amb el que perillava inclús la integritat del Regne. La reina va di

r que el seu germà, el rei castellà, faria tallar el cap d’un súbdit tan insolent. Però el rei va dir: Reina, reina! El nostre poble és franc e no és així subjugat com és lo poble de Castella. Car ells tenen a Nos com a senyor e Nos a ells com a bons vassalls e companyons…

El Compromís de Casp i el Cisma d’Occident

El 1410 Martí l’Humà va morir sense descendència i es va decidir que el successor el triarien nou compromissaris, un dels quals va ser el morellà Domènec Ram, que el 1412, quan van triar Ferran d’Antequera, era bisbe d’Osca. El nou rei el va premiar per haver afavorit el seu accés a la corona i va arribar a ser virrei de Sicília. També va tenir diferents càrrecs eclesiàstics fins a arribar al cardenalat. Quan era bisbe de Lleida va presidir la Generalitat de Catalunya.

El 1414 es van reunir a la nostra ciutat el papa Luna (Benet XIII), el rei Ferran I i fra Vicent Ferrer, que unes dècades després seria canonitzat. El motiu era acabar amb el Cisma d’Occident, en el que hi va arribar a haver-hi fins a tres Papes diferents. Els parlaments van durar cinquanta dies sense resultats. El rei i Sant Vicent Ferrer, en un sermó a Perpinyà, es van apartar de l’obediència de l’aragonés, que es va quedar aïllat a Peníscola fins a la mort.

Els Àustries

Durant la Germania les autoritats morellanes van romandre fidels a l’emperador Carles I i van lluitar contra els agermanats, aportant tropes i acollint les primeres autoritats en els moments més delicats. És la primera volta que trobem referències a l’existència d’una Senyera de la vila, que les cròniques descriuen de color roig, amb l’escut de Morella al centre.

El 1691 el rei Carles II l’Embruixat va concedir la independència municipal a nou de les aldees dels Térmens Generals i Ports de Morella, a canvi d’un donatiu per alleujar el dèficit de les finances de la monarquia.

La Guerra de Successió

Durant la guerra de Successió, les autoritats morellanes van romandre al bàndol botifler, excepte dues ocupacions mauletes, una més llarga abans de la batalla d’Almansa (1706-1707) i una més curta els Nadals de 1710-1711, que es va saldar amb la destrucció del barri de Sant Miquel. Després de les bombes felipistes, Morella va assolir el mínim històric de població, amb només 1800 habitants però, sorprenentment, aquella Morella debilitada no només va reconstruir la ciutat, sinó que es va permetre el luxe d’encarregar-li a Francesc Turull l’orgue (1719) de l’església arxiprestal, temple que el 1700 s’havia agregat a la Basílica de Sant Joan del Laterà.

El decret de Nova Planta va derogar l’existència del Regne de València i vam passar a complir les lleis de Castella. En la nova organització política, Morella va passar a ser la capital d’un corregiment que aplegava fins El Toro, a prop de Sogorb. La nova obligació legal d’escriure en castellà va començar a aplicar-se uns anys després, però la majoria de confraries van resistir-se a canviar de llengua a les actes fins a 1721, que és quan s’introdueix del tot el paper segellat.