Presó de Morella
Presó de Morella
A l’edat mitjana Morella era una de les tres grans ciutats valencianes, juntament amb Xàtiva i el Cap i Casal. Com que Morella no tenia altre senyor que el rei, el Justícia Major de la Vila era qui exercia tant el mer com el mixt imperi, el que ara podríem traduir aproximadament com jurisdicció penal i civil La Cort del Justícia estava situada a l’actual Sala del Justícia, a l’Ajuntament, ara dedicada a actes i exposicions.
La seua jurisdicció s’estenia per tota la comarca dels Ports, des de Benifassà a Vilafranca, excepte Olocau que tenia un Justícia propi fruit d’antics privilegis. El Justícia tenia uns lloctinents a cadascuna de les aldees de Morella i un Justícia de 300 sous que jutjava les causes d’import inferior.
Per evitar les despeses i els desplaçaments a Morella, a moltes aldees, com Vilafranca, es preferia la mediació i l’arbitratge. A més, el Justícia de Morella era l’autoritat judicial que, des de 1280, resolia els recursos a les sentències dels justícies de la part nord del regne de València, la sotsgovernació del riu d’Uixò ençà. Les seues sentències només podien ser apel·lades a la Cúria Reial.
És per això que ens trobem en una presó gran, amb diverses cel·les i dependències. A Morella hi havia en realitat tres presons, una per cada jurisdicció de la societat estamental: eclesiàstica, militar i reial Morella també ha estat lloc de compliment de penes de desterrament, com la que li van imposar a l’advocat català Ferran Valls i Taberner l’any 1926 com a membre de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona que va desobeir l’orde governativa de no publicar la Guia Judicial en català.
L’any 1356 un gran incendi urbà va socarrar bona part de la vila, inclosa la casa del consell que estava al carrer de Saragossa des del segle XIII. Això va obligar a fer l’edifici on estan les presons, l’actual Ajuntament, que es va anar construint durant la segona part del segle XIV. Ho sabem perquè el 1368, aprofitant les obres, es va escapar Pedro Ruiz de Muntoro, cosa que li va costar el corresponent procés al carceller Martí d’Oró, que va quedar absolt.
L’edifici ha tingut diverses intervencions durant els més de sis segles que porta en ús, motivades per la inestabilitat del terreny argilós. Les més importants han estat les del segle XVI, quan es va construir el contrafort que ara conforma la porta de la presó, i la de finals del segle XX, una rehabilitació a càrrec de Miguel del Rey premiada amb el premi Europa Nostra.
Tenim referències d’una presó anterior, però esta s’ha usat durant 610 anys: des de 1359 en què l’edifici encara estava en obres però ja acollia presoners, fins 1969 quan Morella va perdre el partit judicial. Des dels anys 90 fins la museïtzació de 2018 la presó s’ha dedicat a oficines, magatzem i arxiu.
Sabem poc de l’administració de justícia a Morella durant el segle XVIII, però amb l’arribada del liberalisme, després de la primera guerra carlista (1840), Morella passa a ser cap de partit judicial i la vella presó medieval passarà a ser la presó del partit. Les presons continuaven malsanes i degradants com segles abans fins que la directora general de presons Victoria Kent va ordenar suprimir els grillons durant la Segona República.
A més dels presos comuns, acollirà també els guerrillers antifranquistes. Morella es considera un forat negre on “desapareixien” els guerrillers i detinguts, ja siga en enfrontaments o aplicant la llei de fugues. És per tant, un lloc de memòria.
HORARI DE VISITA
Horari: de dimarts a diumenge de 11h a 14h i de 16h a 19h
Dilluns tancat
Divendres 2 de Juny TANCAT
PREU
1’50€ (tarifa única)
Menors de 6 anys acompanyats per un adult i docents acreditats, entrada lliure.
L’entrada s’ha de comprar a taquilla. No disponible entrada anticipada. S’accepten només pagaments en efectiu.
ACCESSIBILITAT
Monument no accessible. La porta d’entrada es situa a la Costa de la Presó (lateral de l’Ajuntament), i a l’entrada hi ha cinc esglaons d’accés. A l’interior hi ha diferents nivells i altures.
Aforament limitat.
