PR-CV 375 Pereroles – Xiva

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Aquest camí parteix de el refugi de Pereroles per la pista que li dóna accés des de la N-232. Just a la confluència del barranc amb la pista d'accés, es pren una pista secundària traçada en el mateix llit del barranc. Pujant per la pista de seguida l'abandona, per prendre a l'esquerra un sender amb un pendent pronunciat treballada en un sarró de muntanya baixa, que va donant pas a un bosc mixt amb predomini del pi. Sense deixar aquest sender i sempre ascendint, continua el camí fins que es converteix en una pista de molt escàs trànsit. El camí segueix per la mateixa pista fins que aquesta arriba una altra més marcada, que discorre per la partició de la muntanya pública de Pereroles, on la vegetació s'obre. La ruta gira després a la dreta i segueix per la pista principal fins que aquesta arriba a la carretera d'Herbers, al costat de la masia de Torre Miró.

Creua la carretera per, en escassos metres i abans de la cruïlla amb el traçat antic de la N232, prendre una pista a l'esquerra que, planejant primer, es va ficant per un carreró de pedra en sec. Segueix per l'interior d'aquest fins que, amb la vista de l'ermita de Sant Marc davant, una pista arriba a la trajectòria que venia seguint el carreró. Amb un fort gir prendrem aquesta pista que, en suau ascens, ens porta a l'antic traçat de la N-232. Arribats a ella, la creuem i seguim recte. Ara el camí baixa per una pista amb poc ús que porta a la Font del Cup.

De seguida torça a l'esquerra per buscar un pas subterrani sota l'actual traçat de la N-232. Després de creuar aquesta, torça una altra vegada a l'esquerra i, formigó, realitza un fort ascens paral·lel al talús de la carretera. Després de l'ascens abandona dit pas de formigó, per continuar encara ascendint una mica més per una pista de terra molt transitada. El camí discorrerà ara per la zona on es troba instal·lat el parc eòlic.

Aquesta pista comença després a descendir de forma moderada. Seguirem sempre la pista principal fins a arribar a la subestació elèctrica de parc eòlic, moment en el qual aquesta pista connecta amb una altra a la seva esquerra. Aquesta segona hem de prendre a la dreta. Una mica més endavant, just abans que la pista comenci a ascendir, el camí deixa la pista i segueix per un sender descendent al costat d'una paret de pedra en sec. Aquest sender ens va endinsant en un bosc d'alzina i coscoll, per baixar fortament fins arribar al Mas del Carrascal. Els edificis es voregen per dalt i el sender segueix a la dreta de la pista. Segueix descendint revirat per un alzinar tancat, per obrir-se en un prat a què arriba una pista que es pren cap a la dreta, acaba en uns camps de conreu. Se segueix precisament en direcció al seu final, cap a la dreta, durant uns 400 metres.

A continuació, abans que la pista finalitzi, l'abandonem amb un fort gir cap a l'esquerra i, després de girar de nou a la dreta, segueix per un antic sender entre parets que ja no abandonarem fins arribar a Xiva. A del principi el descens és suau, anivellat, però després es torna una mica més costerut per travessar un petit barranc. Seguirà de nou bastant anivellat per arribar a un pas penjat a la paret de roca sobre l'ermita del Roser de Xiva. A la fi de el pas de roca, el descens es fa molt més pronunciat, fins a uns camps d'ametllers. Allà ja veiem les primeres cases del nucli urbà on acaba la ruta.

No items found