La funció conservadora del museu fa que custodie diversos fons bibliogràfics i d’altra índole, els quals estàn a disposició dels investigadors per a la seua consulta, prèvia concertació de la visita amb la direcció del museu.
Alguns d’aquests fons són els següents.
Fons Manuel Marín
Publicacions d’enginyeria de comunicacions i telefonia (s. XX).
Fons Manuel Grau
Publicacions d’història i monografies de la comarca dels Ports (s. XX).
Fons Josep Pascual
Fotografies de la comarca dels Ports dels fotògrafs Cruella i Pascual (ca. 1870-1955).
Arxiu virtual
Your Content Goes Here
Bliblioteca Auxiliar del Musue
Your Content Goes Here
Per aprofundir més:
Manuel Marín Bonell
Manuel Marín Bonell (Morella, 1892 – Madrid, 1973) va ser Llicenciat en Ciències Exactes i un dels primers Enginyers de Telecomunicació espanyols. Està considerat un dels pares de la telefonia en tot l’estat. És Fill Predilecte de la Ciutat de Morella i va ser Majoral del Corpus l’any 1973.
L’any 1907 va ingressar per oposició al Cos de Telègrafs, sent el més jove de la promoció. Després de traure el Batxillerat i la carrera de Ciències, obté la plaça de Cap d’Explotació de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, immediatament per sota del director Esteve Terradas i Illa, des d’on va dur el telèfon a la pràctica totalitat de pobles catalans on no era rendible per a les companyies privades, fent la xarxa més extensa i moderna de l’època en tota Espanya. En esta època és l’introductor de tecnologia americana i el creador de diverses novetats: els centres telefònics familiars, la regeneració de piles i els amplificadors d’abonat per allargar la distància a la que es podia prestar el servici des de la central, uns 15 km.
Però de l’època catalana sobresurten dos fites, ambdues relacionades amb la necessitat d’aconseguir quadrar els comptes de les línies rurals. En primer lloc, la instal•lació l’any 1923 de la primera central automàtica d’Espanya, a Balaguer, de la casa Siemens-Halsche, que es va inaugurar oficialment el 3 de febrer de 1924 (el mateix dia de l’arribada a la capital de la Noguera del primer tram del ferrocarril Terol-Alcanyís-Lleida-Saint Girons) amb la intenció de reduir costos de personal i sobretot, poder parlar per telèfon de nit, quan les operadores descansaven, per poder atendre les urgències. L’altra novetat va ser comercial: la
implantació de la publicitat a les guies telefòniques per ajudar a cobrir despeses.
Durant la dictadura de Primo de Rivera es crea el monopoli Compañía Telefónica Nacional de España, on queda integrada la xarxa de la Mancomunitat l’any 1925. En aquesta nova empresa funda la primera escola tècnica de telefonia, amb mètodes d’ensenyança i representació gràfica que usaran a Anglaterra. A la seua etapa a la CTNE destaca la implantació de la telefonia automàtica interurbana a les principals capitals així com la creació de la “secretària automàtica”
(contestador automàtic) i del sistema d’informació automàtica de números canviats, comercialitzats per Standard Eléctrica Española el 1965.
Tamb
é va ser Enginyer en Cap del Servei de Telecomunicacions de l’agència EFE, on crea la primera central de transmissions. Amb els nous sistemes que implanta permet l’accés a unes 10000 paraules diàries als diaris de les províncies més apartades, incloses les insulars i el Marroc, que fins llavors no disposaven de teletip per a rebre ràpidament les informacions. Va crear el servei d’informació de cotitzacions bancàries i bursàtils i la xarxa internacional de l’agència.
Gran divulgador de la tècnica dels mitjans de comunicació, publica durant tota la vida manuals i altres textos tant en català com en castellà i és autor d’innumerables obres de telecomunicacions signades amb el seu nom o bé amb el morellà pseudònim de J. de Ivana. El 1923, un any abans de la creació de la degana Ràdio Barcelona EAJ-1, publica La Transmisión Sin Hilos y los radioconciertos al alcance de todas las inteligencias y de todas las fortunas. L’any 1929 és una de les tres persones a Espanya que introduïxen el neologisme Televisió per donar a conéixer un nou invent que encara tardaria a travessar el Pirineu fins a 1956. Durant la guerra crea, l’any 1938 provisionalment a Valladolid, la revista Radioelectricidad. L’any 1945 és un dels socis fundadors de l’editorial tècnica Marcombo, que avui és una prestigiosa editorial tècnica en llengua castellana.
La seua important biblioteca tècnica va ser donada pels seus fills a l’Ajuntament de Morella i aquest important llegat s’ha adscrit al museu municipal per a facilitar-ne la consulta als investigadors.
Condicions d’accés al Fons Bibliogràfic Marín:
1. Revista Radioelectricidad (1938-1972). Cal concertar la visita amb una antelació mínima de 24 h. amb la direcció del museu. Consulta de dilluns a divendres de 8 a 15 h i dissabtes d’11 a 13:30.
2. Resta del fons Marín (llibres de text sobre telecomunicacions, altres revistes…). Cal concertar la visita amb una antelació mínima de 15 dies amb la direcció del museu. Horari de consulta a convenir.
Manuel Grau
Manuel Grau Monserrat (Morella, 1928 – L’Hospitalet de Llobregat, 1992) va ser Llicenciat en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona. És Fill Predilecte de la Ciutat de Morella i va ser president de la Colònia Morellanocatalana entre 1969 i 1978. Tant a Besalú com a Morella té dedicades sengles vies públiques.
Va aprendre les primeres lletres als Escolapis de Morella i va cursar el batxillerat als instituts Ribalta de Castelló per lliure i al Menéndez y Pelayo de Barcelona, ja com alumne oficial. Un cop llicenciat, es va dedicar a la docència durant 35 anys al Departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, on es destacaven la seua competència científica i rigor metodològic, i a diversos instituts de batxillerat: els hospitalencs Santa Eulàlia i Margarida Xirgu i elsabadellenc Arraona.
L’any 1960 es va casar, a la capella de la Universitat, amb Josefina Vidal Badia, també llicenciada en semítiques i filla del polític i pioner de la història social Gil Vidal Forga. Va obtenir el grau de doctor l’any 1975 amb una tesi sobre la Jueria de Besalú (s.XIII-XV).
Va escriure en les publicacions del centres d’estudis comarcals dels llocs que tant estimava: el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, els Amics de Besalú i el seu Comtat i els Amics de Morella i la seua Comarca, que va presidir des de la constitució en 1970 fins al seu traspàs. També trobarem la seua firma en diferents revistes 
especialitzades en filologia i història dels jueus i a un nivell més pròxim, als diaris provincials, Vallivana i al butlletí de la Castellonenca. Va publicar una monografia sobre Herbers i una obra divulgativa sobre el gòtic a la comarca dels Ports. És autor de nombrosos articles sobre la història, les tradicions (el Sexenni) i l’art de la nostra comarca. Recentment s’han recopilat els seus articles sobre grups específics morellans: esclaus, prostitutes o joglars, a més dels propis jueus o la relació amb el món islàmic.
Arran del seu traspàs, la biblioteca familiar va ser repartida entre els ajuntaments de les tres localitats i el departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, en funció del seu interès per a cadascuna de les institucions, on està a disposició dels investigadors.
Josep Pascual
Josep Pascual (Morella, 1894-1960) és un dels primers fotògrafs professionals de la ciutat. Comença a treballar ca. 1910 i és deixeble de la família de pintors Cruella, els primers que fotografien la ciutat (abans de la tercera guerra carlista, ca.1870).
Pascual treballa el retrat (n’hi ha uns cinc mil, amb uns fons pintats per ell de gran bellesa) però també el paisatge, l’inventari d’edificis i d’obres d’art (moltes de les seues fotos són els únics testimonis de l’art desaparegut) com el reportatge periodístic o festiu. Va ser corresponsal de l’ABC i director del periòdic morellà El Defensor (1921) i trobarem els seus clixés a Vallivana, o als llibres sobre la província de Sarthou de 1913 o la Guía del pare Begues (1929). Participa activament al món cultural i cap als anys 50 és el tresorer de l’associació d’exalumnes dels escolapis.
Donat l’altíssim interés que té per a la història de la comarca dels Ports, l’arxiu fotogràfic, la biblioteca i l’estudi va ser adquirit als hereus per l’Ajuntament a principis dels 90 i posteriorment la família ha anat completant aquest fons, cosa que agraïm públicament.
En aquesta secció anirem penjant documents que puguen ser útils per a la recerca o bé per a la preparació d’alguna activitat en què hi col•labore el museu.
Biblioteca Auxiliar del Museu
El museu disposa d’una petita biblioteca auxiliar sobre les disciplines que abarca: història, etnografia i paleontologia. La majoria dels seus fons són els diferents llegats que estan especificats amb més detall en aquesta secció del lloc web. Però també compta amb un petit fons general que va creixent, del qual destaca un bon grup de revistes d’arqueologia.
La direcció del museu també pot orientar els investigadors que ho necessiten cap a altres petites biblioteques de la ciutat, tant la pública com les d’algunes entitats cíviques.
Condicions d’accés al Fons General de la Biblioteca Auxiliar:
1. Cal concertar la visita amb una antelació mínima de 24 h. amb la direcció del museu. Consulta de dimarts a diumenge d’11 a 14 i de 16 a 18.