XXXVIII Festival Internacional de Música de Morella Ricardo Miravet

Concert d’orgue a la Basílica Arxiprestal de Morella

8 d’agost de l’any 2021 a les 20.00 h.

EL DAURAT I ORGANÍSTIC SEGLE XVII

JUSEPE XIMÉNEZ GARCÉS. (ca.1600-1672)

Obra de Primer Tono de lleno

VAN DEN KERCKHOVEN. (ca.1618-ca.1701)

Fantasia en Re menor

FRANCISCO CORREA DE ARAUXO. (1584-1654)

LI.Tiento de medio registro de baxón de Dezimo Tono

PABLO BRUNA. (1611-1679)

Tiento de 1º Tono de mano derecha y al medio a dos tiples

ANÓNIMO S. XVII

Canziones comunes. Marizápalos

JOAN BAPTISTE CABANILLES. (1644-1712)

Tiento XVII De “Pange Lingua” 5º tono punto alto

Tiento XIX al vuelo 6º tono

JOHANN GOTTFRIED WALTHER. (1684-1748)

Concerto del Sigr Gregori, en si bemoll major appropiato all’Organo

JOHANN CASPAR FERDINAND FISCHER. (1656-1746)

Riguadon, Riguadon Double. Menuet I alternativament

PEDRO DE ARAUJO. (1640-1705)

Batalha de 6º Tom

Montserrat Torrent

orgue

UN DE CADA SIS.

AMB UN CONTRAPUNT D’UNA MORELLA NEGRA.

Permeteu-me que com a “Pregó” os pugui emplenar de lo que he preparat amb il·lusió i secretisme per a tots vosaltres. Una pluja de notes musicals de gran sonoritat que pretenen obrir el vostre esperit i goig rítmic. Amb la presència dels meus NINOTS que os versificaran musicalment els seus humors, amb la meravellosa aportació d’aquest volantí que és L’orgue barroc de Santa Maria la Major.

Anem a les flors, amb els volantins, taronges i compassos i aquests son els meus retaules.

Iniciem el carro triomfant amb els àngels.

TORNEROS. La meva guia és, sempre ho ha estat, en Francisco Correa de Arauxo. Ell m’ha gestionat amb el seu saber el meu dia a dia, escoltant tots el meus problemes i ajudant-me d’una forma altruista a resoldre tots els entrebancs propis i comunitaris. El meu desig és que els vostres gestors vetllin per vosaltres i que la composició gastronòmica que pengeu a la plaça dels Tarrascons no tingui qui li vulgui donar una despenjada governativa, per via directa i sense instàncies. Per cert, està bé destacar les arquitectures antigues, però tenen una joia de l’arquitectura moderna que farien bé en promocionar-la. Malauradament és una peça única i n’hi ha poques al món. Em refereixo a l’obra del gran arquitecte Enric Miralles que amb Carme Pinós os van dissenyar una de les meravelles arquitectòniques mundials. Evidentment és l’Escola Hogar. Sigueu ofenosos, no tothom ho pot dir. Fem que “l’àngel” que porta el vestit obscur i la seva comitiva disposin de la seva vareta per a vosaltres i no per a finalitat pròpia.

DANSA DEL OFICIS. Hi ha una sèrie d’oficis que gràcies al progrés van desapareixent, impremtes, sastres, teixidors, ferrers, sabaters, cistellers, boters conformen una llista cada cop més ampla. Vosaltres feu mans i mànigues per que el record perduri i a poder ser retornar-los. I el més bonic és que al acabar el ball explicatiu la gent els hi dona diners. L’ofici d’organista té un problema, que és possible que perdi la seva professionalitat i ens hagueu de vindre a escoltar al Museu del Oficis Perduts. Formem part de una dama que en diuen CULTURA i això no es mira amb bons ulls. A nosaltres també ens cal que ens qualifiquin la nostra professionalitat. L’orgue no és només un instrument litúrgic. Compositors de tots els temps han disposat les seves notes musicals al pentagrama per gaudir-les. I nosaltres els organistes os fem arribar aquestes composicions amb art i estudiant-les fins que el sentiment nostre fa la simbiosis amb la del autor. Som una professió i com a tal necessitem viure i que se’ns reconegui el nostre treball.

GITANETES I DANSA DELS TEIXIDORS. És una dansa que gira entorn d’un pal, subjectat pel marrero, on hi estan enganxades unes cintes que en el seu extrem són subjectades pels dansaires, que executant els seus passos de ball van trenant les seves cintes al pal. El resultat, potser agosarada per la meva part, és la ensenyança del nostre pas per aquesta vida. Si ho fem amb col·laboració les coses es poden fer amb més encert i racionalitat.

QUADRE DE HEROÏNES BIBLIQUES. És el valor que s’ha de donar a la dona. En una societat paternalista, s’ha de posar el paper de la dona en el seu lloc. El món organístic no ha volgut ser menys i el paper de la dona a estat molt menystingut. Ens les hem tingut de sentir de l’alçada d’un campanar. La constància i ser tossudes ens farà un món millor i més amable.

CORRONQUINA. És el meu ball. És el ball dels que no ens molesta celebrar aniversaris. Reivindico que aquesta part de la societat l’ha de delectar aquesta generació jovenívola de morellans. No volem que ens facin ballar forasters. No ens hem de conformar amb viure, hem d’aprofitar tots els instants, hem de valorar les molles vivencials, apurant-les i delitant-nos-en. Tot té molt de valor per la nostra generació. Res pot quedar sense esprémer-ho. Crido un sí a la vida fins esgotar-la. Que els joves ens la facin ballar no tan sol som experiència, volem tindre iniciativa i ganes de donar-li als anys una versió de falta de temps, no de descompte. ELS VELLS HI SOM. Les nostres debilitats les hem de vèncer amb les il·lusions aparcades.

Morellanes i morellans, no deixeu d’anar-hi, de pujar i baixar-la.

Pos sou la glòria i l’honor

de la terra morellana:

Mireu-nos amb ulls d’amor

Maria de Vallivana.

Biografia

Montserrat Torrent és una de les intèrprets més destacades del nostre país. Les seves actuacions a l’orgue han estat i continuen sent un referent del més alt nivell, tant pel seu rigor acadèmic com per la seva calidesa i musicalitat.

Els anys seixanta, va ser pionera de la renovació d’un món de l’orgue entrat en decadència com a conseqüència de la postguerra, en un moment en què ser organista, i especialment sent dona, significava nedar contracorrent. Tot i així, anys més tard el seu llegat és enorme, i són innombrables els orgues que ha tocat i els deixebles que ha tingut.

La Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Música i un doctorat Honoris Causa són alguns dels reconeixements que ha assolit, però el més extraordinari de Montserrat Torrent és que als 95 anys continua amb una activitat imparable oferint concerts i fent enregistraments per tot arreu. Un prodigi de la natura de què encara podem gaudir.