BTT Els Ports – Ruta 4 Sant Cristòfol de Sarañana i l’Oceà de Montes

Aquesta ruta té tres o quatre punts realment exigents, algun pujant i altres baixant, però, com en altres rutes, aquests punts no representaran ni l'1% del recorregut total, de manera que, de no tenir el nivell tècnic o físic necessari, simplement desmuntant un moment s'alliberen. Queda aquesta observació de nou per no desanimar fer el trajecte a aquelles persones que pensin que està per sobre del seu nivell. Convé avaluar la longitud i el desnivell, i, si no són excessius per a nosaltres, la ruta presenta importants atractius, i amb calma i prudència en els punts complicats, encara la gaudirem més.

La ruta comença a la Fàbrica Giner endinsant-se en el bosquet de ribera dins del recinte de la pròpia Fàbrica Giner, per a travessar el riu i prendre l'antic camí de Forcall. Entra a les cases del poble per la mateixa carretera, però, després de passar un tram en el qual únicament hi ha cases a l'esquerra, l'aparició de nou d'edificis a la nostra dreta marca el punt en què hem de deixar la carretera cap a la dreta. Concretament es pren un xicotet carreró que descendeix i passa al costat d'una caseta curiosament decorada amb una espècie de mosaic de pedres en la façana. Continua descendint i abans d'arribar al riu pren una senda a l'esquerra que discorre entre les tàpies dels horts fins a una pista de terra. Aquesta es pren a l'esquerra i dóna a una altra pista asfaltada, al costat del molí anomenat Vaig moldre Matalí. Segueix la ruta per la pista asfaltada a la dreta i no la deixa fins a la rodalia de Todolella.

Aquesta part del recorregut, tot sobre asfalt, discorre tranquil·lament per l'horta del riu Cantavieja, amb bones vistes d'aquesta. I ja arribant a Todolella, ens ofereix una excel·lent ocasió per a fotografiar el
pont de Todolella, un dels ponts medievals més ben conservats de la Comunitat Valenciana.

La visita al poble de Todolella és una opció a tindre en compte. En aquest moment estem a escassos metres de la població, i si podem distraure una estona a l'horari de la ruta, un passeig per Todolella
tranquil·lament sobre la bici o una parada en el bar de l'hotel pot afegir plaers als propis de la ruta.

D'una o d'una altra forma l'itinerari continua travessant la carretera CV-122, i prenent deu o dotze metres més amunt un camí asfaltat que descendeix fins a la carretera de la Mata (CV-120). Aquesta també es creua simplement per a passar sobre el propi pont medieval, que des de fa poc temps ha sigut
alliberat del trànsit rodat.

Després de travessar el riu continuem remuntant-lo just al costat de la seua altra riba, per una via amb el ferm d'asfalt, encara que tan deteriorat que a estones sembla de terra. Per a nostres BTT no hi haurà cap problema. La pista ascendeix entre roures i alzines, mentre el riu va quedant allà a baix, fins a aconseguir el despoblat de Sarañana, punt en què deixem el camí.

Després de travessar el poblat prenem una pista de terra que comença a ascendir amb un cert desnivell. Hem d'anar amb compte perquè, als pocs metres, la pista segueix recta al costat d'una paret de pedra en sec, però la nostra ruta la deixa per a seguir per una sendera a la dreta, menys marcat que la pròpia pista i propici a l'extraviament per això. Comença ara el que és sens dubte el tram més dur del nostre recorregut, potser també també el més bonic. La sendera pot considerar-se totalment ciclable, encara que té alguns punts que estan al límit, i a més l'esforç sostingut que exigeix al principi el fa encara més dur. És un tram absolutament boscós, fins i tot en ple estiu el sol no ens molestarà. Al principi ascendim  envoltats d'alzines i roures.

En un moment donat arribem a una pista que simplement hem de creuar i seguir per la sendera. Ara les rampes més dures ja han quedat arrere, i la sendera es fa una mica més suportable. Després de passar sota una xicoteta edificació creuarem una a prop i el pi, a poc a poc, va ocupant l'espai de l'alzina. Ve ara un llarg tram de sendera memorable, d'intens i calmat ambient per a la BTT. És un tros de senda ascendent, però de pendent suau, i el bosc ens embolica com una bambolla de vida silvestre que ens aïlla de tota la resta.

La sendera ix a una pista que prenem a la nostra dreta, i que ens portarà al Mes de Casanova. Després, seguint la mateixa via, arribarem a la pista principal d'accés a l'ermita de *Sant Cristòfol, que hem de prendre ascendint a l'esquerra. Aquest recorregut té formigonats els trams més empinats, però fins i tot s'agraeix, ja que sobretot al final, el pendent suposa un sobreesforç físic. Sense deixar la pista principal arribarem a l'ermita de Sant Cristòfol de Sarañana.

Aquest conjunt es va construir en un lloc particular, les vistes aconsegueixen quilòmetres a la redona, i un podria estar-se ací hores reconeixent els diferents elements geogràfics. Es tracta d'un paratge per al gaudi i el record.

A escassos metres de l'ermita, a la nostra esquerra, ix la senda que hem de prendre ara. Inicialment quasi coincideix amb una pista poc marcada, però la deixa a l'esquerra de seguida, així que cal estar atents en aquest punt. Immediatament espera un altre tram de ruta memorable. Els queixals són xicotets altiplans on la superposició de materials de diferent duresa en capes horitzontals fa que, gràcies a la capa superior més dura, no patisquen l'erosió típica de les muntanyes en forma de pic; pel que tenen una superfície plana i després vessants molt empinats. L'ermita de Sant Cristòfol es troba en l'extrem sud del Queixal de Sarañana (o del Mes de Roc, o de Sant Cristòfol), a 1.100 metres d'altitud. No és el típic queixal, ja que la seua superfície superior presenta una orografia més accidentada del normal, característica que comparteix amb les seues germanes la Mola de la Garumba, la de Encamaràs i la de Sant Marc o de la Vila, i que els dóna major diversitat i vida de les quals tenen altres queixals.

Doncs bé, recorrerem tota la muntanya cap al nord per l'extrem aquest del seu cim, perdent tan sols 100 metres d'altitud en 1.800 metres de recorregut. És a dir, tenim una bonica sendera flanquejada a l'esquerra pel bosc mediterrani, mentre a la dreta s'obri el límit del cim del queixal, donant pas a un ampli abisme fins al riu Calders, que discorre 400 metres més a baix.

Cal advertir que, fins i tot amb la proximitat del precipici, no és perillós el recorregut, perquè la vora està prou lluny perquè no l'aconseguisca la sendera i prou a prop per a obrir-nos les aèries perspectives al Calders i a la Mola de la Garumba.

Arribats a l'extrem nord-est del cim de la Mola de Sarañana comença el descens. Abans podem regalar-nos amb les excel·lents vistes, i una bona forma és acostar-nos fins al Peiró de Sant Pere dels Coixos. Ho veurem de seguida, en un tros de queixal que vol esqueixar-se de la resta, sobre la població de Forcall.

L'inici del descens és un pas molt tècnic entre la paret de roca i un bloc enorme després d'aquesta. Aquest pas és molt difícil, només a l'abast d'esportistes realment hàbils. Després la sendera continua
sent tècnic, amb unes escales d'un parell de metres que no poden baixar-se sobre la bici, després d'elles continua amb un desnivell acusat però ciclable. Travessarem una pista on hem de seguir recte, sense
prendre cap dels seus dos braços, i una mica després el camí deixa per la dreta el traçat que venia portant per a entrar en una revolta d'escalons empedrats, de nou molt tècnica, que segurament ens portarà a posar peu a terra per un instant.

A continuació d'això podrem seguir el camí de forma més assossegada, perquè és un tram també  empedrat però amb menor inclinació i permetrà gaudir del descens sobre la bici a un nombre important de practicants.

Acaba la baixada en la carretera de Forcall a Cinctorres (CV-124), al costat del cementeri i molt prop del poble. Seguim a l'esquerra, cap a Forcall i entrem al poble, deixant a l'esquerra la carretera.

Aquest moment és una bona oportunitat per a acostar-nos a la singular plaça de Forcall i visitar el poble. És tot recte. La ruta segueix, no obstant això, pel segon carrer a la dreta, i baixa fins al riu Calders per a superar-lo i prendre la pista a l'esquerra que ens porta a la carretera CV-124 en l'entrada de Forcall. Ací ja hem estat abans. Si el Calders baixara més crescut del que és normal podem arribar al mateix punt
travessant Forcall i després prenent la carretera en direcció a Morella, amb el que es travessa el riu sobre el pont en la carretera. A partir del moment en què arribem a la carretera CV-124 el retorn és girant a la dreta en direcció a Morella.