BTT Els Ports – Ruta 8 Riu de les Corses

INTENSA NATURA

La ruta ix de la Fàbrica de Giner, després de travessar la carretera CV-14 per davall, entrarà de seguida en la finca del Mas de la Castella, que està deshabitat. Es deixa la pista i per la sendera es passa sobre les granges, per a una mica més amunt, reprendre la pista sempre ascendint en un dels seus ramals. De seguida passem enfront de les cases del Mas dels Solsides.

Seguirem per la pista fins a passar per davall de les cases del Mas de Cap de Vinyet. Així s'aconsegueix la carretera de Xiva de Morella, que es creua i se segueix davant, entrant en la finca del Mas de Romeu.

Se segueix la pista, per a deixar-la en una cruïlla entrant en la finca del Mas de Palau. D'aquests dos
últims passem lluny de les seues cases. En deixar la pista entrem en una empinada senda, que passa al costat de l'antic peiró dels Santets.

Quan s'aconsegueix un d'aquests peirons sol valdre la pena parar, perquè la seua posició està comunament molt ben triada. Des d'aquest de Els Santets tenim profundes vistes cap a la vall del Bergants, i una magnífica vista de Morella.

Continuem ascendint per la senda, de nou dura però en la qual es pot pedalar, coronem i descendim un curt tram. Passem sobre el Mas del Pou i de seguida, enfront del que queda de la Torre del Posso. Els dos estan deshabitats. Poc després de superar aquesta segona masia prendrem una senda entre parets que ens porta pujant sense molt de pendent fins a un pou, on s'endureix en un parell de revoltes empedrades, un pas que no sempre s'aconsegueix superar. Després continua ascendint, i de nou trobarem dos punts difícils, un d'ells pot superar-se, l'altre és molt difícil.

Així s'arriba al caient de la serra, un punt amb unes vistes excepcionals als quatre vents, i comença un divertit descens per una pineda. Només començar el descens hi ha un encreuament a la dreta que, si no som acurats, ens saltarem. La sendera ens porta a una pista, que travessem per a acostar-nos a les cases del Mas de Ripollés, bastant ben conservat encara que deshabitat. Se superen aquestes per l'esquerra i ens endinsem en un tram d'alzinar, pla al principi, però, després d'acostar-nos a una paret, es torna més empinat i el seu descens és tècnic i divertit, amb corbes entre les alzines. Aconsegueix el llit d'un barranc sota les Coves del Bovalar, uns corrals construïts aprofitant coves naturals que es pengen sobre el barranc.

Ve un curt tram ascendent, que quasi segur ens obligarà almenys en un punt a tirar peu a terra. La senda aconsegueix una pista que es pren a la dreta, i després, continua per l'esquerra. Aproximadament en un quilòmetre i mig una senda deixa la pista per l'esquerra.

Després d'un curt ascens passa al costat d'uns corrals i després arriba a la carretera N-232. La carretera la creuem sense exposar-nos a cap risc per davall, i després torcem a l'esquerra. De seguida prenem una pista a la dreta que ascendeix fins a unes llomes. Després aconsegueix uns tancats en els quals torçarem a la dreta, i des d'ací, després d'algun encreuament en el qual l'opció bona és la de la dreta, s'aconsegueix, al costat d'un dipòsit d'aigua, una pista asfaltada que seguim a l'esquerra.

Poc dura la tranquil·litat, en escassos metres i just després d'un pas canadenc, (fossat en el sòl sota barres metàl·liques), prenem la sendera per l'esquerra. Aquest xicotet tram requereix una mica d'atenció, perquè és pedregós.

Tornem a la pista asfaltada, i seguim per espai d'uns 150 metres, per a  seguir de nou tornar a la senda. Ací existeix un punt tècnic, és només un moment, després continua descendint amb ferm i desnivell raonables, encara que tampoc ens permet relaxar-nos. Tot el que portem de ruta discorre per vies
pecuàries. En arribar al barranc hi havia antigament un abeurador al costat de la Font de la Perpinyana, que donava servei als qui viatjaven amb els seus caps de bestiar, encara que hui rares vegades té aigua.

Es creua el barranc i se segueix per un preciós tram de sendera ascendent, que es pot realitzar muntat per a usuaris tècnics i en forma, però demanda tota la seua perícia. Al costat d'un impressionant ginebre s'aconsegueix una pista de terra, que es pren a l'esquerra  durant uns 500 metres, fins a la primera corba de ferradura. Es deixa en el mateix eix de la corba seguint una pista molt poc transitada que es converteix en sendera. El xicotet tram que segueix és molt agradable: una sendera enmig de la pineda, fins a arribar al barranc. Allí trobem una marcada pista que prenem a l'esquerra. Després d'unes rampes  ens retrobem amb les cases de les masies, ara es tracta del Mes dels Solanes.

Seguint la pista pot ser que vegem el Maset del Soper que queda a la dreta una mica més a baix, encara que és un tram descendent i millor que centrem la nostra atenció en la pista. Ni l'u ni l'altre estan ja habitats. Després d'un pas canadenc entrem en la finca de la Torre d'en Guaita, que és muntanya pública.

De seguida una pista secundària ix a l'esquerra, però la ignorem i seguim per la principal, ara ascendint fins a arribar a un nou encreuament. Hem de prendre la pista de la dreta, i, després d'un lleuger ascens
passem al costat de les cases deshabitades de Torre d'en Guaita, o sobre les quals es va dibuixar el meridià de Greenwich, així que passem de l'hemisferi oest a l'est.

Seguint la pista, en una tancada corba amb el pis una mica solt està l'entrada a les cases del Mas d'Espasa, una de les poques masies habitades que encara queden en quilòmetres a la redona. Seguim per la
pista principal un tram descendent.

Atenció, en arribar al pas canadenc , sense creuar-lo, hem de deixar la pista principal i prendre la de l'esquerra, i en només cinc metres de nou a l'esquerra per una pista poc marcada. Aquest punt és
susceptible de provocar-nos equivocacions.

Després d'uns 400 metres prenem l'encreuament a la dreta, i passem al costat de les ruïnes del Maset de Mingo. I en fer-ho estem entrant en un tram especialment interessant. Per l'esquerra descendeix un profund barranc que ací serveix de límit entre els termes municipals de Morella i Vallibona.

A la dreta queda una planícia en forma de queixal, amb uns xicotets penya-segats que la delimiten, així que la pista es va endinsant en un bosc profund tancat per parets per dalt i per un barranc per baix, on creixen alguns exemplars d'alzina i roure realment destacables.

S'obri el bosc i arribem al bancal que precedeix a les ruïnes del Mes de la punta, situat a la cantonada en què s'ajunten el Barranc de la Font d'en Teix, pel qual veníem i el Riu dels Corses.

I ara ve un dels punts més impressionants : la baixada al Riu dels Corses. Es pren la senda uns 100 metres per dalt del Mas de la Punta, i en aproximadament un quilòmetre de recorregut baixarem 90 metres d'altitud. Aquests mil metres de senda tenen dues parts clarament diferenciades, i les divideix el Plec de la Cova Voltada. Els primers 700 metres es pengen seguint el riu aigües amunt, descendint a penes 30 metres, els 60 restants els tenim bé presents just a la nostra esquerra donant-nos per moments la sensació que volem, proporcionant-nos vistes d'ocell sobre un entorn exquisidament conservat com el
Riu dels Corses. Davant tenim les boscoses ombries del Turmell i el Tossal Gros, que superen els 1.250 metres d'altitud. De sobte el portentós plec doblega noranta graus les calcàries i obri un pas que en el seu moment es va aprofitar per a empedrar un empinat i camí que ens porta en vertiginós descens a la séquia, la bassa i finalment a les cases del Molí Rico.

Aquest lloc és tan bell vist des de dins del barranc com el vam veure des de dalt, un paratge excepcional. Aigües avall, després de travessar el riu podem agafar aigua en la font (aigua no tractada), i des d'allí contemplar bocabadats el plec de roques des del qual acabem de descendir.

Estem a 720 metres d'altitud, la ruta ens porta ara als 1.150 metres. Per a això pujarem des del Vaig moldre Rico, al Mes de Jovaní, deshabitat, i d'allí a terrenys del Mas de la Basseta, deshabitat també.
Excepte les del Molí les altres cases queden lluny, però tindrem bones perspectives sobre elles. Entre la Basseta i Jovaní travessarem una altra vegada el meridià de Greenwich. Tot això és la cara nord de la serra, i excepte els camps erms pròxims a les masies, estarem envoltats de bosc fins que s'òbriga la serra per dalt. Durant l'ascens  podrem contemplar alguns arbres de grans dimensions, entre ells uns enormes ginebres prop del Mas de la Basseta.

El tram que precedeix al cim és una sendera submergida en una roureda, assentat en la part alta de la serra, des d'on podrem contemplar bona part de la ruta que portem feta i moltíssim més. La senda s'obri i, després d'un tram a lloms de la serra arribarem al Peiró Trencat, punt amb excel·lents vistes de la conca del Bergants i també de la del Riu dels Corses, i amb l'estampa de Morella al fons.

La ruta pren la pista a l'esquerra en el peiró i de seguida una altra vegada a l'esquerra, a uns 300 metres canvia la marcada pista per una altra menys evident a la dreta; (ull perquè és fàcil saltar-se l'encreuament). Aquesta a poc a poc va tancant-se encara que és perfectament vàlida per al pedaleig.

De nou estem en un tram memorable. Anirem baixant sobre un precipici entre carrasques, i sota el penya-segat tenim un profund barranc molt frondós, sobre el qual una de les parets s'enfonsa lentament formant un impressionant con de blocs. Després d'aconseguir l'eixida del barranc el seguim fins que conflueix en el riu Bergants, que ací és rar que porte aigua. Ho creuem i ho continuem ascendint (a l'esquerra) per uns metres, i després girem a la dreta seguim per un empinat sòl rocós que ens obliga a descavalcar per uns metres, encara que de seguida el desnivell se suavitza i podem seguir muntats per a aconseguir la carretera N-232. Estem molt prop del Mas del Colomer.

El següent és creuar, amb molta atenció al trànsit, la carretera N-232 i enfronte prendre el camí que va pel centre de la via pecuària ascendint amb esforç fins a un serral, en el qual la via pecuària gira 90º a la dreta, tancada entre dues parets. Poc abans d'aconseguir el cim de la serra un pas de bestiar en la paret esquerra ens indica el camí a seguir. Després d'ell, de seguida, estem en el tall de la serra, i s'obri davant nosaltres una panoràmica fabulosa.

Si no tenim càmera de fotos ho lamentarem. A baix, a la nostra esquerra s'expandeix l'anomenada Vega del Moll, una fèrtil i àmplia plana que forma la vall a més de 900 metres d'altitud. És una de les zones de el  terme municipal de Morella en les quals en major mesura perviu l'activitat agrícola, ja que la terra és bona i la seua planícia afavoreix els cultius. També és la zona en què major nombre de masies habitades queden. Davant retalla l'horitzó la inconfusible silueta de Morella, que portem hores sense veure, envoltada de muntanyes pertot arreu (els de la dreta són els que acabem de creuar en nostra BTT).

La ruta segueix en tot moment la cordal d'aquesta serra, sense prendre una pista que surt per la dreta, fins que un brusc descens ens deixa en una pista més marcada. La prenem a la dreta fins a aconseguir la
pista asfaltada, que prenem a l'esquerra. Aquesta de seguida ens porta a la carretera CV- 12. Girem a la dreta però només anem per ella uns 150 metres, punt en què surt una pista a la nostra esquerra que hem de seguir.

A continuació tenim de nou un tram per al record (i la fotografia): la serra de l'Àguila, de la qual recorrem en sentit contra un tram una mica més llarg que el descrit en la ruta.

En arribar a la carretera CV-125 es creua i se segueix per la pista de davant, i després de prop de 800 metres es deixa per a prendre el camí que ens portarà prop de les cases del Mes de Borràs i, sense arribar a elles, per l'esquerra, a la finca del Mas del Collet i de la Fàbrica Giner, final d'aquesta llarga, dura i fantàstica ruta de BTT.