BTT Els Ports – Ruta 9, l’Est del Riu Bergantes

SOBREVOLANT ELS PORTS

Comença a la Fàbrica Giner, travessant la carretera CV-14 per davall i seguint en paral·lel a ella fins a aconseguir, al costat del camp de futbol, la pista ascendent.

Aquesta pista que deixem al costat del Mes de la Castella per a reprendre-la de seguida ens porta, després de passar pel Mas dels Solsides i després el Mas de Cap de Vinyet, a travessar la carretera de Xiva de Morella i posteriorment, segueix per la pista de davant fins a un encreuament de pistes en un serral, on hem de prendre una sendera ascendent. Aquesta sendera passa després de la primera rampa al costat del Peiró dels Santets, punt que ofereix excel·lents vistes, i després segueix el seu ascens fins a coronar el Tossal de Barra i descendir després cap al Mas del Pou.

A partir d'ací continua per la pista d'accés a la masia i passa de seguida enfront de la masia de Torre el Posso, i després d'escassos 100 metres deixa la pista per l'esquerra, entrant en un tram de sendera entre
parets de pedra. Ve ara un tram de sendera ascendent, no tot ell és possible realitzar-lo amb bicicleta, encara que els ciclistes més tècnics arriben a superar-ho desmuntant únicament en un punt.

La sendera aconsegueix el tall de la serra de Sant Isidre, i creua a la següent vall començant un preciós i
divertit tram de senda descendent entre pins. Cal anar amb compte ja que, tan prompte s'inicia el descens, hi ha un encreuament de sendes. La nostra és la de la dreta. El descens ens deixa en la pista enfront del Mas de Ripollés. Hem de travessar la pista i anar cap a les cases del Mas, passar-les per la seua esquerra i entrar en un alzinar. En arribar al costat d'una paret la sendera comença de nou a descendir,i ara ve un tram molt entretingut de revoltes entre alzines fins a aconseguir el llit del barranc. Just abans, davant, veiem penjats de la paret uns corrals construïts aprofitant unes coves naturals. La sendera ascendeix passant al costat de les coves i aconsegueix una pista.

Continua per ella per espai d'una mica més de 1.400 metres, i després, en arribar a una àmplia corba que travessa un tàlveg, sense arribar al seu llit, deixa la pista per l'esquerra a través d'un camp erm, i segueix per la sendera que s'endinsa en bosc travessant la paret serrà.

Ve ara un tram que hem d'afrontar amb calma. Es tracta d'un llarg ascens per sendera, molt exigent tant tècnica com físicament. És important dosar bé l'esforç, perquè en aquesta sendera és possible pedalar, però ens porta per moments al límit de pulsacions, i no convé forçar, que queda molta ruta per davant.

Comença amb una dura rampa, creua la paret de pedra i després va encadenant sis tancades corbes en pujada, cadascuna més difícil. Potser la més complicada és la quarta, un pas a l'abast de molt pocs. Després d'ella la cosa va canviant, ens queden dues corbes de ferradura però les dues són raonablement assumibles, i després el pendent va moderant-se.

A partir d'ara continuarà sent una sendera exigent en el físic, però no al límit com fins ara, i es deixa pujar raonablement bé, sense desbocar les pulsacions del nostre cor, encara que sense deixar tampoc que baixen.

La primera part de la sendera, la més empinada, transcorre a l'interior d'un alzinar molt tancat, que a penes s'obri una mica a meitat per a passar entre uns camps erms. L'últim terç és menys empinat i a camp més obert. Només travessa alguns pertinaços grups d'alzines, i així arriba al parc eòlic, travessant la pista que li dóna servei. Continua per l'altre costat una sendera en un carreró entre parets per a baixar i passar enfront del Mas de Torre Ciprés, i després ascendir la pista que li dóna accés amb cotxe.

De nou estem en la  pista del parc eòlic, i la seguirem sempre per la via principal,  (contínuament dreta), fins que aconsegueix la carretera N-232. Continuem a l'esquerra en paral·lel a la carretera i, després de superar el talús, passem pel túnel que hi ha davall. A l'altre costat travessem un bancal erm i prenem un camí ascendent, molt dolent al principi, però que es converteix de seguida en pista. Aquesta ens porta a l'antic traçat de la N-232.

En aquest punt podem acurtar una mica la ruta agafant la carretera a l'esquerra fins que arribem al Mas de Torre Miró. Si no volem acurtar, seguirem per la pista de davant que ens porta als peus de la senzilla i bella ermita de Sant Marc, a l'Assagador del Tossal Gros. Aquest ho prenem a l'esquerra, ascendint entre parets fins a arribar a l'encreuament de la carretera CV-105 amb l'antic traçat de la N-232, a l'altura de les cases del Mas de Torre Miró. Travessem la carretera i seguim davant, al costat d'un rafal metàl·lic.

El següent tram és una pista per aquestes altes serres, que ens portarà al punt més alt de la ruta, 1.252 metres, entre profundes vistes de la mar de muntanyes que ens envolta. En aquest punt abandonem la pista prenent una altra menys marcada a l'esquerra, i aquesta de seguida es transforma en sendera.

Estem en la muntanya pública de Pereroles, una pineda de gran valor ecològic, i per enmig del mateix realitzarem un fantàstic descens per sendera, que ens portarà abans del que ens agradaria al refugi de Pereroles.

Ens acostem a les cases i torcem a l'esquerra per davall de les cases, per la pista entre aquestes i el barranc. De seguida, en la primera corba, deixem la pista i baixem al barranc. Anem uns escassos metres pel seu llit, però immediatament el deixem per a endinsar-nos en el bosc en l'altra riba seguint una estreta senda. Continua un tram preciós en el qual, sempre enmig del bosc, alternem pujades i baixades a mesura que creuem xicotets barrancs.

Totes elles són intenses i divertides. Així arribem a una xicoteta font anomenada la Font del Orpinell, moment en el qual s'obri el bosc i la sendera continua més pla i travessa una pista. Després molt prop del Maset de Casagran, aconseguim una altra pista, que hem de seguir a la dreta. Aquesta pista acaba en el llit de graves del barranc, que hem de seguir fins que s'obri una mica i el travessa una pista de terra de bones dimensions. Arribats a la pista la seguim a l'esquerra, en fort ascens primer, i després més plana.

És un tram obert que ens permetrà rodar tranquils després de tanta senda a la meitat del bosc. La pista aconsegueix la carretera N-232, que passem per davall, seguint l'accés habilitat per a la Pobleta.

S'arriba en res a l'antic traçat de la carretera N-232, es creua i la ruta continua enfronte per una pista d'escàs trànsit, que en una mica més de 100 metres arriba al Maset de Seguranos. Enfront del xicotet edifici prenem una sendera que primer és descendent, i posteriorment ascendeix fins a una àmplia pista de terra. Seguirem per la pista a la dreta una mica més de mig quilòmetre, fins a arribar a un punt en què una sendera ix per l'esquerra. Aquest encreuament mereix la nostra atenció, perquè és fàcil saltar-li'l si no s'està atent.

Estem a les portes de la serra de Sant Marc. La sendera comença més o menys pla, i s'acosta a un profund barranc, apuntant-se ajudat a pujar en unes penyes. Després pren l'empinat vessant de la muntanya de través, ficat en el bosc, i va avançant per meitat del pendent fins que, després d'un dur ascens, aconsegueix un serral.

A partir d'aquest punt seguirà el tall de la serra. La muntanya ací es fa afilat, el llom de la serra és fi, i ens permet gaudir de molt bones vistes a un costat i a l'altre a mesura que avancem. A més l'avanç és en dent de serra, entrem entre dues d'elles, i després tenim brusques pujades i baixades. Ja en vistes de l'ermita ens arriba per la dreta una pista impossible, que s'ha obert recentment per a poder restaurar l'ermita. La seguirem fins a molt prop de l'ermita, moment en el qual la ruta deixa el tall de la serra i se submergeix en la seua falda.

Val la pena acostar-se a la xicoteta ermita de Sant Marc. Està a uns 100 metres pràcticament plans. A mesura que pel nord-oest la serra perd altitud, s'afila més i més i el seu tall arriba a ser per moments
simples agulles de roca. Això ve a succeir a partir de l'ermita de Sant Marc, així que en ella s'uneixen a les vistes d'un i un altre costat de la serra. La frontal, amb una panoràmica a vista d'ocell sobre els meandres del Bergants, el santuari de la Balma i Zorita del Maestrazgo. El descens és un altre punt espectacular de la ruta.

A l'inici és molt empinat, però de seguida va perdent pendent i ja ho gaudeix qualsevol biker avançat.

Cal anar amb compte ja que, recorreguts una mica més de 300 metres hi ha un encreuament. La sendera que portàvem continua descendint recte, però hem de deixar-lo en un brusc gir a l'esquerra per a prendre una altra sendera.

En acabar la sendera ha de seguir cap a l'esquerra. Gaudirem d'un descens de 400 metres en un xicotet tàlveg entre pins, molt empinada, però perfectament possible damunt de la BTT i divertida. S'acaba en convertir-se en una pista, la qual, després de més o menys un quilòmetre molt agradable sobre la bici, ve a donar a la pista principal.

Continuarem a l'esquerra, sempre per la pista principal per espai d'uns 4.600 metres.  Concretament hem d'estar atents a l'aparició d'un dipòsit d'aigua pintat de verd a l'esquerra de la pista. Superat aquest, en uns metres deixarem la pista per a entrar en una sendera entre parets amb bastants restes d'un antic empedrat. Aquest és el de l'antic camí que unia Zorita del Maestrazgo amb Torre d'Arques, ja a Terol, i el seguirem fins a Zorita, passant en arribar per damunt d'un bonic i rústic pont medieval. Després, ens queda tornar remuntant el riu Bergants fins a la Fàbrica Giner. Per a això envoltem el poble, baixa fins a la carretera CV-14 i des d'ací torna.